Jaume, punt de vista

Són moltes les coses que m'estan passant al voltant, i això fa que tot el que vaig deixar estigui en un espai mental com a borrós, però només a estones. Perquè quan m'aturo un moment, i tenim molts moments per parlar i per reflexionar amb la Leire -el fet que estiguem els dos junts ajuda molt a autrecolzar-nos l'una amb l'altre-, trobo a faltar moltes coses, sobretot aquelles petites coses que de tant petites no hi estava acostumat a donar-hi valor, i a les que hi estava molt acostumats: un bon dinar familiar, un sopar amb els amics al mas d'algú, entrar al portia i fer una cervesa i saludar als de sempre i saber lo últim del dia a dia tot fent una bufanda, adormir la Laia als braços, una reunió de perejils, un passeig en bici fins als cutres un dissabte al matí, un vermut improvitzat, una piscina a ultima hora del dia, la trucada avisant de l'embaràs de ma germana, la comoditat d'un espai propi confortable, una visita a Tarragona, un cap de setmana a San Sebastian o Funes, passar pel despatx de l'Anton i dir un hola, quedar amb un vell amic al que feia temps que no veies i explicar-li els teus plans... així fins a una llarga llista de coses en les que no intento pensar i que només queden una mica oblidades quan penso en la sort que tinc, de poder fer el que fem, d'escollir el dia a dia, descobrint poc a poc una altra manera de pensar, de viure i de sobreviure en un pais que ens m'està sorprenent per la facilitat per fer les coses -suposo que hi ajuda el fet que aquí els "espanyols" estem ven vistos- i per l'amabilitat i la generositat que ens estan demostrant la Marta i Tobias.
Aquí, a Santo Domingo, parlo de la capital, sorpren, que tothom es mou en motoconcho (unes motos atrotinades que arriben a portar fins a 4 persones), en concho (uns coches atrotinats que arriben a portar fins a 8 persones) o en guagua (uns minibusos que desafien la resistencia de les suspensions, carregant-los fins els topes) i molt poca gent passeja; així que ni pensaments de moure't en bicicleta o caminant. Una de les coses a les que estàva molt acostumat a fer. Ho he provat i he acabat amb les cames i els peus negres per la polució i amarats de suor fins dalt. I sort que nosaltres estem a la zona colonial, tranquil·la i amb carrers peatonals on aquí si que un es pot moure a peu, però a la que et desplaces, et veus quasi bé obligat a desistirr i agafar un vehicle.
Per altra banda, trobo que la gent és molt oberta i molt generosa. El poc que tenen no dubten un moment en donar-t'ho i només desitgen que no ho rebutgis. És curiós lo poc egoistes que son i lo feliços que són tot i tenint molt poc. Et saluden pel matí mentre esmorzes a la terrassa i et dediquen un somriure d'orella a orella sense conèixe't. (uf com em costa escriure en català). I alhora els encanta que els facis partícep dels teus projectes o de les teves propostes diaries, com si els faltés la iniciativa per tirar-les endavant. No sé si la calor afecta, però a mi fins i tot em costa recordar moltes paraules, i perdo l'atenció.
Xoca també, com ningú espera que les coses es solucionin al moment, el temps a qui no té el mateix valor,  no es quantifica econòmicament sino que té més valor dedicar-lo a passar una estona sota una ombra fent-la petar o parlant de l'època Trujillista o de Balaguer o de com està anant l'economia, i jo que sóc de poques paraules, estic aprenent molt a expressar el meu punt de vista. Passem moltes estones a la terrassa de l'hostal amb la gent que anem coneixent i que visita la capital o el país per turisme o per algun tema en concret. Als dominicans els encanta parlar amb la gent i passen estones en qualsevol colmado o en alguna terrassa de la zona colonial. De seguida coneixes gent que s'ajunta i t'explica les coses més intímes de la seva vida com si els coneguéssis de tota la vida.
Per altra banda, trobo que la ciutat està poc cuidada i que té racons desaprofitats i deixats a la bruticia. A la mateixa capital tenen un costa genial amb platges, pero estan brutes i desaprofitades. Molts carrers també estan bruts, no tenen contenidors perquè quan els van implantar no van funcionar, la gent ho aprofitava com un espai on trobar, remenar, dormir... i ara la brossa es llença al carrer fins que passa el camió de la brossa si és que passa. Aquest aspecte, juntament amb la calor, fa que les olors agafin un protagonisme poc habitual al meu nas i que hagi de tenir certa cura amb el tema higiènic. Així que lo prioritari no és a lo que estic acostumat, altres aspectes que potser per mi no tenen la mateixa prioritat, aquí son prioritaries.
Així que amb tot el moviment que hi ha a la ciutat, ja tinc ganes de saber què farem, i estem treballant per aconseguir-ho quan abans millor, creiem que aquesta setmana, les coses començaran a encaminar-se. Tenim una entrevista aquesta tarda amb l'alcalde de Monte Plata, una visita al Civao amb una ong local que gestiona una manipuladora de cafè i cacao orgànic i una altra visita a Peralta amb la ong Habitat que estan gestionan un projecte sobre agricultura ecológica. Això també m'anima molt ja que veig certa facilitat per almenys, que t'escoltin i s'obrin i estiguin disposats a que colaboris amb ells.
Gràcies per preocupar-vos per nosaltres i us seguirem eplicant.