Excursió a Boca Chica

La guía ja avisava, Boca Chica no és la platja més bonica ni la més tranquila de la República Dominicana. Pero valia la pena anar-hi per agafar una mica de color i conèixer el funcionament dels busos públics. A més a més hem d'escobert una part del país on la meitat de les coses estan en venta i l'altre mig en runes.
Després de l'esmorzar de rigor a l'hostal, hem agafat direcció al bus que ens ha portat directament a Boca Chica. La rebuda ha sigut una mica agobiant amb tot de locals oferin-te serveis de tumbones, menjar i més. Al final  hem obtat per posar-nos sota una palmera, la calor és sofocant, i esperar que no vingués massa gent a oferir-nos els seus serveis: massax, minicuri, pidicuri, coco, fruita... Entre mig de la marabunta de bars i restaurants hem  trobat un italià que oferia una carta d'amanides que combinada amb un mix de fruites naturals ens ha omplert l'estòmac. Després hem fet al lagarto en unes amaques al costat de l'aigua.
Quan s'ha començat a tapar, hem plegat veles; portem dos dies que al vespre ha plogut i no ens venia de gust mullar-nos. Hem tornat a l'hotel tot passejant per la zona colonial mejant plàtan fregit i recordant la nit anterior: riure sense parar amb amics del Tobías i altres allotjats a l'hostal. Jesús un valencià que busca pis per comprar per la zona i quedar-se a viure-hi i que estava de lo més salat, en Masiel y la Marcel (aquí aquets noms sembla que hagin intercanviat el gènere), una parella de dominicans que ens van explicar que aviat es casaran, en Juan el barman de l'hostal que no va parar de servir rons amb cola y altres amics del Tobías y la Marta. Es veu que celebràvem la instal·lació dels llums de nadal al carrer, unes guirnaldes fetes amb quatre cables mals conectats i bombetes de diferents intensitats i colors. Després de dos intents i dues apagades de llum de la casa del veí, la cosa va funcionar i va ser l'excusa perfecte per engegar la màquina del ron.