Despedida al Portia

Castanyada a les emocions

Portàvem molts dies despedint-nos de la gent, sopar aquí, dinar allà, una última reunió de Perejils... i el caixa a caixa per buidar el pis ens havia absorbit.

Tot fent temps per anar a la castanyada al mas de l'Anton, haviem quedat amb la Tere per anar a fer unes cerveses. La Sandra també es va apuntar i ens va donar un cop de mà mentre acabàvem amb el pis, segons ella s'aborria a casa i volia donar un cop de mà a lo nostre. Total que no sabem com vam fer cap al Portia i només entrar ens trobem un tinglado al bar amb videoprojector i tot; i la cosa ja no començava a quadrar. Que qui punxa avui, que què passa amb el projector, que què és aquest tinglado... i pel fons de la barra comencen a aparèixer petits caps coneguts: el Carles, la Tere, el Miquel (que se suposava que estava despedint a un company seu de feina), la Sandra, el Pau, l'Arnau, el Gerard, la Noemí, l'Ester, el Dídac, la Montse, la Mariona, l'Anton, la Vero, el Jaia, l'Agnes, la Sarai, la Núria, l'Aguadé, la Laia, el Pallejà, la Sònia, lo Quixalos, el Nye, el Joan Dalmau, l'Àlvar, el Jero, l'Eila, l'Oski, el Ricard, la Núria, la Joana, el Jandro i molts més que segur que ens deixem i molts d'altres que no van poder venir però que van estar presents a través de les fotos que anaven passant pel projector.


Va ser una despedida genial, amb bona companyia, regals, xupitos, bona música i en un lloc molt agradable i que per a nosaltres ha sigut i serà la nostra segona casa: el Portia.

A tots només volem donar-vos les gràcies pel vostre recolzament i per aquesta magnífica festa.

Aquest blog va dedicat a tots vosaltres, que us estimem molt i us portarem molt endins.