Pinya Colada Adventure 09

Dues cullerades de ganes, un rajolí de curiositat, un polsí d'enginy, un terròs d'energia, una part de Jaume, una part de Leire... i remenar amb molt d'amor. Bon viatge!

Dos cucharadas de ganas, un chorrito de curiosidad, una pizca de ingenio, un terrón de energía, una parte de Jaume, una parte de Leire... y revolver con mucho amor. Buen viaje!

martes, 9 de febrero de 2010

Cercle tancat

La setmana va començar molt intensa, despertant-nos molt d'hora per agafar el bus que ens va portar a Barahona, una ciutat a l'oest de l'illa, per integrar-nos a l'equip de gestió del magatzem que rep els aliments provinents de la capital i que els distribueix als campaments d'Haití.
Un cop allí i després de conèixer a Jesse, el responsable del magatzem, ens trobem amb la primera sorpresa: les caixes que nosaltres mateixos haviem preparat al centre Bonó, amb la nostra lletra estaven embalades en palets dins el magatzem. Després d'aquesta observació, feina dura d'ordenar i preparar el material sol·licitat pels responsables dels campaments a Haití, carregar els dos camions de que disposa la ong i descarregar dos trailers provinents de la capital. Rebentats treballant fins les deu de la nit i preveient que la setmana seria llarga i dura.
Però tot i el cansament, un temps dedicat a nosaltres, prenent unes cerveses gelades i coneixent-nos una mica més, sobretot amb el recent arribat Nick, un anglès-gadità voluntari vingut expressament per donar un cop de mà al poble Haitià.
El dimarts, dimecres i dijous, más de lo mismo, entre palets d'aigües, aliments i medicaments, intentant tenir-ho tot a punt perquè els camions puguéssin sortir cada dia a les 5 del matí.
Al grup de treball també hi colabora en Goliat, el responsable del "toro" i en Jacob, el conserge del magatzem que també és el responsable de que cada día poguem dinar sota l'ombra d'una magnolia, arros, pollastre i habichuelas. El primer dia o trobes bó, pero al cap de 5 dies, perd la gracia. Per sort, nosaltres podiem menjar tots els dies. I per tancar el grup, tres estibadors que ajudaven a la càrrega manual dels camions i que per les nits ens acompanyaven prenent unes cerveses a l'hombra d'uns altaveus a tot drap.
El magatzem és un centre d'interes per a moltes altres ongs que necessiten aliments i pels propis caps de la ong que ho gestiona. Així que durant la visita d'en Pablo, el director del Centre Bonó, ens va proposar que acompanyéssim als conductors dels camions al campament de Fond Parisien per conèixer in situ com s'està realitzant el treball. La idea ens va semblar genial tot i que el fet requeria que ens quedéssim dos dies més del previst a Barahona i que prenguéssim el risc d'entrar a Haití.
Tot es va complicar una mica quan els camions no van poder arribar el divendres al magatzem i vam haver d'esperar a carregar-los el mateix dissabte al matí. I aixó feia perillar el fet que en un dia es pogués carregar, viatjar, entrar a Haití, descarregar i tornar. Hi havia la possibilitat de que ens haguéssim de quedar una nit al campament i no portavem el material necessari per fer-ho. Tot i aquests petits imprevistos, que aquí prenen un altre nivell i passen a ser importants, vam pujar als camionss que havíem carregat el mateix dissabte al matí.
El viatge va ser genial, ja que es creuava una zona poc coneguda per nosaltres, molt més àrida i molt pobre. La carretera plena de clots creuava pobles de casetes de fusta amb tot de comerços esperant el client despistat i ple de vehicles averiats a les cunetes. A mesura que ens acostávem al país veí, apareixia davant nostre un gran llac que gairebé es menjava la carretera i que ens acompanyava fins la mateixa frontera i més enllà. I de cop, passat Jimaní, la frontera. Una barana de ferro rovellat i dos bidons buits de gasolina, evitaven el pas dels vehicles, i uns guardies cansats, et demanaven els papers i que els obríssis el camió. Després d'un petit cop d'ull, via lliure dins Haití. Quedaven uns 30 km més per una carretera polsegosa i plena de sots, vorejant el llac Enriquillo fins arribar a Fond Parisien, una gran complex amb hospital, aules, serveis i dos campaments improvisats, un per a malalts i l'altre per a Haitians que han perdut la casa a causa del terratrèmol. Només quedava descarregar per poder tornar cap a Barahona i aquí va ser el que més ens va sorprendre. Vam obrir les portes i ningú es va dignar a acostar-se a ajudar-nos a descarregar, ni els propis haitians contractats pels del centre com a treballadors per ajudar en les tasques del dia a dia. Vam haver d'insistir molt perque ens donéssin un cop de ma i descarreguéssin els camions amb ordre i sense malmetre res. Un cop descarregat tot, encara ens va sorprendre més, veure com els propis contractats, agafaven bricks de llet o llaunes de llegums d'amagat. Quan el menjar que portávem era per a ells mateixos, perquè poguéssin menjar! Tot i aixó la experiencia va ser genial, vam tornar cap a Barahona i l'endemà cap a la capital.
Segur que tornarem a colaborar amb el centre ja que ens està agradant molt la forma com treballen.
Així que com deia, cercle tancat, vam començar portant aigua al centre bonó, després vam passar a colaborar en l'embalatge dels aliments i la seva distribució cap a Barahona, després vam estar a barahona preparant els camions i vam poder acompanyar als camions fins a Haití.

4 comentarios:

  1. m'alegra veure que després de tants dies sense noticies vostres, esteu tant bé. Tenim ganes de veure fotos de la vostra casa nova. Petons

    Carles B.P.

    ResponderEliminar
  2. Des d'Asia tambe seguim les vostres noticies.
    Lo vostre es una aventura de veritat.
    Nicoxan

    ResponderEliminar
  3. Hola, les fotos mereixen la pena per posar-li cara al que em vau explicar... tela marinera! M'alegro que estigueu contents! Ptns

    ResponderEliminar
  4. per sort o per desgràcia (depèn de com ho vulguis veure), heu anat a parar al lloc on féieu més falta! podeu estar ben orgullosos! nosaltres ho estem. cuideu-vos molt i molt!!!

    ResponderEliminar