<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456</id><updated>2012-02-16T18:00:12.401-08:00</updated><title type='text'>pinyacolada</title><subtitle type='html'>Dos cullerades de ganes, un rajolí de curiositat, un polsí d'enginy, un terròs d'energia, una part de Jaume, una part de Leire... i remenar amb molt d'amor. Bon viatge!

Dos cucharadas de ganas, un chorrito de aceite, una pizca de ingenio, un terrón de energía, una parte de Jaume, una parte de Leire... y revolver con mucho amor. Buen viaje!</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>28</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-9097964046090823255</id><published>2010-05-28T11:32:00.000-07:00</published><updated>2010-05-28T11:32:43.427-07:00</updated><title type='text'>Santiago de los Caballeros</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/TAAIhKoI8PI/AAAAAAAAAEU/Z8-p52WLxZQ/s1600/cntro+leon.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476386512763941106" src="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/TAAIhKoI8PI/AAAAAAAAAEU/Z8-p52WLxZQ/s200/cntro+leon.JPG" style="float: right; height: 150px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; width: 200px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Entre Cuba y Nueva York tuvimos tiempo de visitar Santiago, una ciudad por la que habíamos pasado cuando fuimos en Navidad a Monte Cristi, pero que no habíamos podido conocer a fondo. A parte de su Monumento a los Héroes de la Restauración que se divisa desde toda la ciudad, tiene el Centro Cultural León, del cual nos habían hablado muy bien, y teníamos muchas ganas de conocer.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/TAALC02LnfI/AAAAAAAAAxs/FGrnmzb4JLs/s1600/monumento.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/TAALC02LnfI/AAAAAAAAAxs/FGrnmzb4JLs/s200/monumento.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/TAAI3FaQVEI/AAAAAAAAAEc/CEtVoocZi0w/s1600/eljarro.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476386889320649794" src="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/TAAI3FaQVEI/AAAAAAAAAEc/CEtVoocZi0w/s200/eljarro.JPG" style="float: left; height: 150px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: 0px; width: 200px;" /&gt;&lt;/a&gt;Y así fue: llamamos a Ramón Elias (a Ramón le hemos conocido en Santo Domingo y nos ha dado muchas indicaciones tanto para Cuba como para NYC y por estas fechas estaba trabajando en Santiago en la campaña electoral), y enseguida él se ofreció a venirnos a buscar, llevarnos de aquí para allá, y dejarnos dormir en su apartamento. Y eso no fue todo, además nos llevó de excursión a una de las playas en Puerto Plata!!!&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Así que tomamos un Caribe Tours de Santo Domingo a Santiago donde pasamos sólo 24 horas más o menos, pero a las que le sacamos mucho jugo: comimos en un vegetariano buenísimo con Ramón Elias, visitamos el Centro León, que nos maravilló, dimos un paseo por la ciudad, cenamos junto al Monumento desde el que pudimos divisar toda la ciudad, nos metimos en un club de billar a jugar y nos tomamos como no, unas Presidente heladas... vamos de todo un poco.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/TAALY-apXdI/AAAAAAAAAx8/a9j7B9E4-vY/s1600/caminito.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/TAALY-apXdI/AAAAAAAAAx8/a9j7B9E4-vY/s200/caminito.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Nos quedamos fascinados con lo diferente que es Santiago con el resto de ciudades que hemos podido conocer, hay muchas zonas verdes, muchos paseos y la ciudad parece más tranquila y sosegada que la capital. Además el Centro León, parece sacado de una ciudad europea y metido en medio Santiago, c0n un jardín impresionante que lo rodea y una infraestructura  y programas de envidiar (&lt;a href="http://www.centroleon.org.do/"&gt;http://www.centroleon.org.do/&lt;/a&gt;) En la terraza del museo nos tomamos un café tan tranquilamente escuchando música jazz y soñando en que algún día, todo el país tome nota de esta ciudad ejemplar.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Ya al día siguiente, nos levantamos prontísimo y para la playa! Puerto Plata! Aquí, fue un poco complicado llegar, nos perdimos, Jaume manejó 30 segundos un carro automático, no había manera de llegar a la playa, ...pero al final 2 horas después lo logramos, y ese baño nos dio a los tres toda la energía que habíamos perdido por el camino.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/TAAMHwKzCyI/AAAAAAAAAyE/pNCNO6tvJN4/s1600/jaume+playa.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/TAAMHwKzCyI/AAAAAAAAAyE/pNCNO6tvJN4/s200/jaume+playa.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Así, encantados de la vida, nos volvimos a la ciudad y de ahí de vuelta a Santo Domingo. Intenso intenso, ahí comenzaba el turismo extremo, que luego seguiría por todo NYC, jejeje.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-9097964046090823255?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/9097964046090823255/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/05/santiago-de-los-caballeros.html#comment-form' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/9097964046090823255'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/9097964046090823255'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/05/santiago-de-los-caballeros.html' title='Santiago de los Caballeros'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/TAAIhKoI8PI/AAAAAAAAAEU/Z8-p52WLxZQ/s72-c/cntro+leon.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-7190085130980376055</id><published>2010-05-26T11:12:00.000-07:00</published><updated>2010-05-26T11:48:51.063-07:00</updated><title type='text'>Cuba - Habana</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1eU5s_j8I/AAAAAAAAAv0/UqEQ40hl2e4/s1600/plazavieja.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1rgVibsFI/AAAAAAAAAxU/7v3ikb1YCTg/s1600/plazavieja.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1rgVibsFI/AAAAAAAAAxU/7v3ikb1YCTg/s200/plazavieja.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1dg5iNJLI/AAAAAAAAAvs/xH44sGyYYKo/s1600/malecon.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1dg5iNJLI/AAAAAAAAAvs/xH44sGyYYKo/s200/malecon.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Era un lugar que queríamos visitar, estaba en nuestros planes de viaje, pero no nos imaginamos que nos cautivaría de la manera que lo ha hecho. &lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1rOHVrdkI/AAAAAAAAAxM/emdgXmq4sog/s1600/museo+bellas+artes.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1rOHVrdkI/AAAAAAAAAxM/emdgXmq4sog/s200/museo+bellas+artes.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1gWTZ4RlI/AAAAAAAAAwM/wGxNmgyaXfQ/s1600/taxi+habana.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1gWTZ4RlI/AAAAAAAAAwM/wGxNmgyaXfQ/s200/taxi+habana.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Llegamos sobre las 5 de la tarde, y en el viaje del aeropuerto a la ciudad ya nos fuimos percatando de que era un país peculiar. Y cuando, después de acomodarnos en el piso donde nos alojamos, salimos a dar una vuelta, parecíamos tontitos: se podía caminar, casi no había ruido, pocos coches, nada de bachata en cada esquina, miles de gentes por las calles, carros viejos preciosos, edificios alucinantes, calles limpísimas...y un mojito en los Jardines del Hotel Nacional mirando al Malecón y a la ciudad, nos llevaron a la gloria. Un gran comienzo.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1fR-ptmhI/AAAAAAAAAv8/2i4WuWjclDM/s1600/tienda.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1fR-ptmhI/AAAAAAAAAv8/2i4WuWjclDM/s200/tienda.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Y cada día ha sido un descubrimiento: salir del apartamento, coger un carro de los años 50 rumbo a Centro Habana o Habana Vieja, y habanear y habanear, descubriendo algo precioso en cada rincón, en cada esquina, disfrutando a cada paso, deleitándonos con unos cafés cubanos eternos en la Plaza Vieja (hemos metido horas alla!), perdiéndonos por entre edificios coloniales exuberantes, llenos de museos de todo tipo, &amp;nbsp;grandes portales que esconden escalinatas y patios interiores...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1gse8P1uI/AAAAAAAAAwU/2acrmYg8uwE/s1600/ni%C3%B1os+habana.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1gse8P1uI/AAAAAAAAAwU/2acrmYg8uwE/s200/ni%C3%B1os+habana.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1hAmke-xI/AAAAAAAAAwc/EuRVQS2J-os/s1600/rincon+hamel.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1hAmke-xI/AAAAAAAAAwc/EuRVQS2J-os/s200/rincon+hamel.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Todo un museo en movimiento y con vida propia acompañado por un banda sonora de alto nivel. Estéticamente precioso si, pero y los cubanos? La primera reacción es la de una gente sonriente, alegre, amable, servicial, contenta de su estatus, pero a medida que van pasando los días y empiezas a tomar contacto con la realidad, te das cuenta de que no es oro todo lo que luce. Y no me extraña, las dificultades diarias para subsistir pero sobretodo para ser uno mismo, les convierten en seres sin demasiadas inquietudes y con poca iniciativa. Para que molestarse en ser algo si te lo van a quitar o te van a impedir que sigas con ello. Para que preocuparse por ir más allá si nadie te lo va a agradecer ni va a ser compensado. Una situación extraña que aterra a los propios cubanos y que hace de este país un país tan especial y a la vez tan diferente a lo hasta ahora conocido por nosotros.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Todo el mundo está pendiente del que pasará después, pero el después parece nunca llegar.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1hakGt4EI/AAAAAAAAAwk/lxJXiGT90DQ/s1600/trinidad+bici.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1hakGt4EI/AAAAAAAAAwk/lxJXiGT90DQ/s200/trinidad+bici.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1iRBjbS7I/AAAAAAAAAw8/T3OyQCnflPk/s1600/trinidad+2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1iRBjbS7I/AAAAAAAAAw8/T3OyQCnflPk/s200/trinidad+2.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1i1xLQ0fI/AAAAAAAAAxE/3jIq636GfHg/s1600/trinidad+mochila+leire.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1i1xLQ0fI/AAAAAAAAAxE/3jIq636GfHg/s200/trinidad+mochila+leire.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1hrUcpgyI/AAAAAAAAAws/b3wfSo4Wae0/s1600/bicicleta+leire.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1hrUcpgyI/AAAAAAAAAws/b3wfSo4Wae0/s200/bicicleta+leire.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Con toda esta situación, nos embarcamos en un autobús que después de seis horas de viaje nos llevó a Trinidad, una pequeña ciudad anclada en los años 60 donde hasta las propias casas son piezas de museo. Allí la vida también está para y por el turista, nada más llegar, un enjambre de propietarios de casas particulares se nos abalanzó&amp;nbsp;ofreciéndonos&amp;nbsp;su estupenda casa o su comida. A nosotros que no nos gusta que nos persigan. Pero suerte que ya veníamos con una casa reservada y fuimos directos a acomodarnos. Poco nos quedó por hacer el primer día después del largo viaje, y nos dedicamos a pasear por entre las casas coloniales y a informarnos para el alquiler de bicicletas. Y al día siguiente, eso hicimos, mochilita en mano, cargados de agua, nos pillamos un par de biclas y nos fuimos hasta Playa Ancón pasando por La Boca. Un agradable paseo de 12 km hacia la costa que nos dejó calados por la lluvia que cayó. Pero aun así, fue de lo más interesante perderse por entre caminos llenos de cangrejos gigantes, por entre playas desiertas alrededor de una bahía que nos recordó al Delte de l'Ebre. Una vuelta en subida un poco dura nos abrió el hambre que fulminamos comiendo pizeta cubana a 10 pesos nacionales en la panadería del pueblo. Y al día siguiente, después de recorrernos toda Trinidad, 6 horas más de autobús de vuelta a la capital, para Habanear de nuevo por entre sus calles y terminar de ver los rincones de esta preciosa ciudad.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1ss8SwaeI/AAAAAAAAAxk/PfU_ddF4aX8/s1600/trinidad+2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1ss8SwaeI/AAAAAAAAAxk/PfU_ddF4aX8/s200/trinidad+2.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1sf9GLkVI/AAAAAAAAAxc/tW7ItnIU5oY/s1600/trinidad+1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1sf9GLkVI/AAAAAAAAAxc/tW7ItnIU5oY/s200/trinidad+1.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-7190085130980376055?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/7190085130980376055/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/05/cubae-na.html#comment-form' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/7190085130980376055'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/7190085130980376055'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/05/cubae-na.html' title='Cuba - Habana'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S_1rgVibsFI/AAAAAAAAAxU/7v3ikb1YCTg/s72-c/plazavieja.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-9216275077207493471</id><published>2010-04-12T12:40:00.000-07:00</published><updated>2010-04-12T14:26:47.609-07:00</updated><title type='text'>que viene la family!!!!!</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;u&gt;&lt;br /&gt;&lt;/u&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OLWCx78FI/AAAAAAAAADE/kRKuhezPVSk/s1600/family+llegada.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OLWCx78FI/AAAAAAAAADE/kRKuhezPVSk/s200/family+llegada.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459360384122875986" /&gt;&lt;/a&gt;Ya sabíamos desde hacia tres meses que vendrían, al completo, a vernos. Pero hasta que no les vi con mis propios ojos, no me lo creí. Ahí estaban, metidos en un autobús, Irache de pie al lado del conductor, intentando localizarnos,...era increíble, ahí estaban!!por fin!!!5 meses después!!!Se abrieron las puertas del autobús y subimos pitando, y nos abrazamos. El resto, mami, papi y Josu, estaban formalmente sentados en sus asientos, y yo no iba a meterme por el pasillo del autobús abarrotado de gente que no sabía por qué dos julais con mochila se habían subido a su autobús, rumbo la recepción del resort....pero claro, ahí que fui a abrazar a mi familia!!!!!!Y mientras Jaume, negociando la habitación que no teníamos. Así de julais somos, jejejeje&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OIq228wZI/AAAAAAAAACE/x3vKAonMikg/s1600/family+llegada.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Una vez resuelto el pequeño inconveniente de la habitación( al final todo salió mejor de lo que nos hubiéramos imaginado nunca), nos relajamos, charlamos, cenamos, pasamos unos días estupendos en el hotel; parecíamos borregos, comer- playa, playa- comer, menos mal que la playa de Bávaro es kilométrica y nos cundió dando largos paseos mientras manteníamos largas conversaciones. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Pero no los íbamos a tener allí metidos los 10 días, no podían perderse el país tan estupendo al que habían llegado! Alquilamos una furgoneta, y rumbo a la capital, a salir del "encierro resort". El viaje, un poco traumático sobre todo para Josu, veía por todas partes carros que nos iban a chocar, pero creo que les gustó salir y ver país. Llegamos a a la capital sin problemas, nos instalamos en el apartamento, pusimos en su sitio todas las cosas que nos habían traído(espárragos, tomate, bonito del norte....brutal) y de paseo por la zona colonial. Nos dio tiempo de tomar algo en Segafredo y llegar a la barbacoa de Tierra Plana, donde estaban todos, con una juerga bastante maja.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OOVpHXmcI/AAAAAAAAAEE/mrRmpL0O_Lc/s1600/desayuno+al+sol.JPG"&gt;&lt;img src="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OOVpHXmcI/AAAAAAAAAEE/mrRmpL0O_Lc/s200/desayuno+al+sol.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459363675768330690" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /&gt;&lt;/a&gt;Al día siguiente desayuno de lujo al sol caribeño en el hostal y rumbo a Las Terrenas, paradisíaco lugar. Antes, timo incluido de dos policías que nos pararon y nos sacaron 500 pesos porque teníamos el letrero de "soy turista, aprovéchelo por favor", gajes del oficio.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8ONmGippFI/AAAAAAAAAD0/fUKUXoaMJiY/s1600/caribey.JPG"&gt;&lt;img src="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8ONmGippFI/AAAAAAAAAD0/fUKUXoaMJiY/s200/caribey.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459362859033666642" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /&gt;&lt;/a&gt;A partir de ahí, todo sobre ruedas. El apartamento que Dioni había elegido era fabuloso, con una terraza donde la familia Díaz-Gómara y apegado tuvo sus momentos álgidos de las vacaciones, debate, risas y discusión incluidos, en su línea, jajaja.&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8ONHcJm4xI/AAAAAAAAADs/IHnqsVmJckc/s1600/atardecer.JPG"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8ONHcJm4xI/AAAAAAAAADs/IHnqsVmJckc/s200/atardecer.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459362332258263826" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;Allá, todos estuvimos muy a gusto, a la family le encantó el lugar, hicimos playa, paseos, excursiones, cenas y comidas riquísimas, ...no se puede pedir más.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OMyKqndXI/AAAAAAAAADk/CQr8cGdtsI4/s1600/bailoteo.JPG"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OMyKqndXI/AAAAAAAAADk/CQr8cGdtsI4/s200/bailoteo.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459361966787622258" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Pero había que volver al hotel, y eso hicimos el lunes, para estar los dos últimos días más tranquilos en el hotel.playa-comer, ver como es la lluvia caribeña, aprender a bailar bachata, jugar al bingo, sí al bingo...muy fuerte, playa, descanso,leer, charlar,...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Jaume y yo nos fuimos a las 3 de la tarde, deprisa y corriendo, a coger el autobús que nos devolvía a la capital. Y ellos dejaban el hotel a las 5, para coger un avión que les llevaba de nuevo a España. Cada mochuelo a su olivo, pero más felices y contentos que 10 días antes.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OPE12cPuI/AAAAAAAAAEM/rfH5C15ZHB4/s1600/family+playa++terrenas.JPG"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OPE12cPuI/AAAAAAAAAEM/rfH5C15ZHB4/s200/family+playa++terrenas.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459364486640844514" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Ha sido una gran experiencia, unos días maravillosos, hacía mucho tiempo que nos merecíamos algo así, familia! Y yo repetiría mañana.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8ON3XFB4VI/AAAAAAAAAD8/TtFzRm5vZ0Q/s1600/family+playa++terrenas.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sois muy generosos. Os quiero millones.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Pd: creo que mami (aquí se pega todo, ya no me sale "ama") le va a hacer un altar a Jaume. Él es simplemente genial.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-9216275077207493471?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/9216275077207493471/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/04/que-viene-la-family.html#comment-form' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/9216275077207493471'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/9216275077207493471'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/04/que-viene-la-family.html' title='que viene la family!!!!!'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S8OLWCx78FI/AAAAAAAAADE/kRKuhezPVSk/s72-c/family+llegada.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-465064106152631903</id><published>2010-03-18T21:12:00.000-07:00</published><updated>2010-03-18T21:12:50.055-07:00</updated><title type='text'>Ballenas en Las Galeras</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L4VIzlNrI/AAAAAAAAAuM/CFcSWK-Z2Ag/s1600-h/lanchabuena.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L4VIzlNrI/AAAAAAAAAuM/CFcSWK-Z2Ag/s200/lanchabuena.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La temporada de ballenas ya ha terminado o está a punto de hacerlo. Normalmente se pasean por la bahia de Samaná entre enero y mediados de marzo. Así que decidimos que o nos aventurábamos a verlas este fin de semana o se nos acababan las opciones de verlas. Aún así sabíamos que iba a ser difícil ya que cabía la posibilidad de que todas se hubieran ido. Pero nos&amp;nbsp;dio&amp;nbsp;igual, nos fuimos el viernes al mediodía con "My Toyota is fantastic" el coche de Iñaki en dirección a la península de Samaná y las Galeras. El trayecto fue muy plácido hasta Sánchez, pero a partir de allí, la carretera medio en obras y más parecida a un camino de piedras con oyos que a otra cosa y el hecho que oscureció muy pronto, se nos hizo cuesta arriba y llegamos muy cansados a Las Galeras. En total más de 4 horas de camino y al llegar, una pequeña sorpresa, &amp;nbsp;el hostal que teníamos reservado resultó ser más húmedo y menos cómodo de lo esperado, así que nos tocó movernos y encontrar otro de nuestro agrado. No tardamos nada en establecernos en uno mucho más limpio, con piscina y camas cómodas. Nos fuimos a cenar a un restaurante regentado por un compatriota de San Sebastian que resultó ser el contacto perfecto para alquilar un barco para la excursión del siguiente.La cosa pintaba mal porqué hacía brisa y eso hacía peligrar nuestra expedición.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L4veHFYqI/AAAAAAAAAuU/dXyZflfLLHc/s1600-h/playafronton2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L4veHFYqI/AAAAAAAAAuU/dXyZflfLLHc/s200/playafronton2.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L42WnTzVI/AAAAAAAAAuc/VbJ92mDyTGE/s1600-h/ballenas.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="113" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L42WnTzVI/AAAAAAAAAuc/VbJ92mDyTGE/s200/ballenas.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El sábado por la mañana nos despertó un impresionante sol sin brisa y tras un excelente desayuno nos dirigimos a la playa para encontrarnos con nuestro contacto. Dario nos puso las cosas fáciles, un capitán y un barco. Bueno el capitán era un chico de 25 años y el barco, una lancha de poco fiar. Pero nos hicimos a la mar decididos a buscar ballenas. Aunque no hubiera brisa, las olas estaban un poco alteradas, así que nos tocó sufrir durante más de dos horas de búsqueda infructuosa en alta mar. Con el culo plano y medio mareados decidimos ir a Playa Frontón, una excelente playa con arena blanca, arrecife para hacer snorquel, aguas azules casi cristalinas y como telón de fondo, centenares de palmeras. Pero sin tiempo para dejar las cosas en la arena, alguien divisa ballenas al fondo. No nos lo acabamos de creer ya que llevábamos más de dos horas dando vueltas sin resultado, pero al ver al capitán en el barco con el motor encendido, nos volvimos a subir directos hacia lo que parecían unos chorros de agua en medio del mar. El corazón empezó a latir con más intensidad, la emoción nos embargaba y el motor no daba más de si. A cada ola un salto y a cada salto, dolor de culo. Pero valió la pena, allí estaban, delante de nosotros, un grupo de tres ballenas que iba entrando y saliendo del mar. Luego se escondían y aparecían en otro lado, y con la lancha, a correr tras ellas. Luego otro grupo de tres más lejos, y hacía ellas que fuimos. Durante ese rato, perdimos la noción del tiempo y nos fuimos alejando de la playa. De repente el capitán nos dijo que nos estábamos quedando sin gasolina, así que volvimos a la hermosa playa para hacer un poco de snorquel, comer pescado a la brasa y darnos cuenta de lo sucedido. La tarde la dedicamos a la contemplación, la lectura, la siesta, el baño y notar esa sensación de paz que te genera un espacio tan virgen, con el ruido de las olas de fondo.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L5rTDQtVI/AAAAAAAAAuk/HcnM7vXTU38/s1600-h/playarincon.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L5rTDQtVI/AAAAAAAAAuk/HcnM7vXTU38/s200/playarincon.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El domingo lo reservamos para visitar playa Rincón. Otro impresionante paraje sacado de una postal, con aguas azules y bastante frías, todo rodeado de montes abarrotados de palmeras. Valió la pena una hora de camino por una pista accesible solo a 4x4.&lt;br /&gt;En fin, un fin de semana genial en buena compañía y lleno de emociones. Volvemos a la capital para dirigirnos con las pilas cargadas a Barahona.&lt;br /&gt;Nos quedan muchas ganas de conocer otros parajes en esta isla que no deja de sorprendernos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-465064106152631903?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/465064106152631903/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/03/ballenas-en-las-galeras.html#comment-form' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/465064106152631903'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/465064106152631903'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/03/ballenas-en-las-galeras.html' title='Ballenas en Las Galeras'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S6L4VIzlNrI/AAAAAAAAAuM/CFcSWK-Z2Ag/s72-c/lanchabuena.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-7249941237875343190</id><published>2010-03-08T12:55:00.000-08:00</published><updated>2010-03-12T10:16:32.536-08:00</updated><title type='text'>Carnaval en La Vega</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qEgdiU7YI/AAAAAAAAAB8/QlYGn6RZyiA/s1600-h/alfombras.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qEgdiU7YI/AAAAAAAAAB8/QlYGn6RZyiA/s200/alfombras.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447812392477322626" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qEWrq0z4I/AAAAAAAAAB0/3Le46pQtGTA/s1600-h/cueva.JPG"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 150px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qEWrq0z4I/AAAAAAAAAB0/3Le46pQtGTA/s200/cueva.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447812224472371074" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Fue toda una experiencia, no me lo hubiera imaginado así nunca. &lt;span&gt;&lt;span&gt;Fuimosel &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;dreamteam: Dionni, Iñaki, Jaume y yo&lt;/i&gt;, "los cuatro magníficos".De camino a La vega, paramos a comprar las alfombras hechas a mano que se venden en la carretera, deslumbrantes, pero no es cuestión de acumular cosas, así que nos fuimos con las manos vacías.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qCcPbLk3I/AAAAAAAAABc/VmH8xZzKtGA/s1600-h/alfombras.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Llegamos a la ciudad, a casa de una amiga de Dionni, que nos abrió las puertas de su casa y nos tenía preparado un desayuno-almuerzo de lo más criollo: mangú (plátano machacado con mantequilla), huevo frito y salami. Cogimos fuerzas y salimos a la calle. Era la una de la tarde. A partir de ahí, todo fue música, bailes, gentío, calor, alcohol, diversión, locura colectiva,....Fue algo bastante impactante. En algunas calles del pueblo crean lo que llaman"cuevas", las cierran con unas carpas gigantes, dejan un pasillo, ponen unos cuantos djs, música a todo trapo y gente hasta reventar. Y es por en medio de todo aquello que, de repente y advertidos por el animador de turno, las comparsas de carnavales pasan a todo correr dándote unas tortas en el culo con las vejigas que, por cierto, pican bastante (lo probé en mis carnes, auuu). Y así non-stop hasta las 7 de la tarde. Flipamos bastante, la verdad.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qBhGhmCXI/AAAAAAAAABU/z6GY1tzZqSI/s1600-h/guiris.JPG"&gt;&lt;img src="http://3.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qBhGhmCXI/AAAAAAAAABU/z6GY1tzZqSI/s200/guiris.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447809104945219954" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px; " /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;Cuando salimos de allí, ya era de noche, teníamos un hambre atroz, y estábamos un chin cansados, pero a comer unas empanadillas y a la discoteca del pueblo es lo que mandaban los cánones, y nosotros nos dejamos llevar. La disco, a reventar, pero la mayor parte del tiempo estuvimos en el patio trasero, donde disfrutamos de lo lindo de un poco de tranquilidad y charla.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Pero no aguantamos mucho tiempo, será la edad, y a dormir que nos fuimos. Al día siguiente, sin visitar a la monja (compromisos familiares no cumplidos), nos volvimos para la capital, haciendo antes parada obligada en Doña Miguelina (Marta es su fan numero uno), una cafetería de carretera con unas cosas deliciosas que nos cargaron las pilas. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Tanto, que nada más llegar a la capital recogimos a Iñigo, los bañadores y nos fuimos a la playa a Juan Dolio a disfrutar del atardecer; necesitábamos un poco de calma después de todo.                                                                                  &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"&gt;        &lt;/span&gt;  &lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qDdzwqqZI/AAAAAAAAABs/hfXjSul5U9w/s1600-h/playa.JPG"&gt;&lt;img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qDdzwqqZI/AAAAAAAAABs/hfXjSul5U9w/s200/playa.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447811247391811986" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qCcPbLk3I/AAAAAAAAABc/VmH8xZzKtGA/s1600-h/alfombras.JPG"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qAHPYMspI/AAAAAAAAABE/1-266Anx-so/s1600-h/guiris.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-7249941237875343190?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/7249941237875343190/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/03/carnaval-en-la-vega.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/7249941237875343190'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/7249941237875343190'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/03/carnaval-en-la-vega.html' title='Carnaval en La Vega'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/S5qEgdiU7YI/AAAAAAAAAB8/QlYGn6RZyiA/s72-c/alfombras.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-319882069461217198</id><published>2010-02-24T19:01:00.000-08:00</published><updated>2010-02-24T19:01:39.524-08:00</updated><title type='text'>Port-au-prince</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XnI20grcI/AAAAAAAAAtg/r36aRkR9jHA/s1600-h/desayuno.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XnI20grcI/AAAAAAAAAtg/r36aRkR9jHA/s200/desayuno.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4Xml-MMg9I/AAAAAAAAAtY/-_zTuv-4jNw/s1600-h/frontera.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4Xml-MMg9I/AAAAAAAAAtY/-_zTuv-4jNw/s200/frontera.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una setmana extranya a Barahona, arribada el diumenge al matí amb poca feina a fer, però la primera notícia va ser l'imminent viatge &amp;nbsp;l'endema dilluns a Port-au-prince, una de les ciutats més afectades pel terratrèmol i centre de rebuda de tota l'ajuda internacional. UN, &amp;nbsp;exèrcit americà, Ongs tots junts lluitant pel pastís. Amb els camions carregats fins a les orelles, començava el trajecte a les 5 del matí, amb una primera parada amb cafe, pa i xocolata calenta gràcies a les dones que posen les seves olles i les seves hores de son al peu de la carretera per fer els primers dinerons del dia. Dos hores i mitja de trajecte lent per carreteres mal asfaltades i camins plens de pedres fins a Jimaní i la frontera. Aquí les primeres cares de sorpresa, ja que darrera la porta metalica que fa de frontera entre Republica Dominicana i Haití, desenes de cares esperant la obertura de les portes per deixar pas als vehicles. I aprofitar aquest instant per colar-se entre els guardies i creuar el pas.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XnnGsIAAI/AAAAAAAAAto/E-7BI24rS94/s1600-h/campamento.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XnnGsIAAI/AAAAAAAAAto/E-7BI24rS94/s200/campamento.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Un cop passada la frontera, dues hores més de camí polsegós, pedregós, calurós... fins arribar al caos, la capital d'Haití, Port-au-prince. Centenars de vehicles a tots cantons intentant passar per qualsevol foradet disponible entre altres dos cotxes. I la gent, intentant fent vida normal, mercadejant, escombrant, cuinant, però envoltats de cases derruides. Carrers ocupats per mars de teles plàstiques de colors, bruticia acumulada pendent de ser recollida, militars americans intentant ordenar el trànsit, clàxons per tot arreu, guagües de vius colors plenes de gent amb presses, pols, molta pols, olors fortes, aigües de dubtosa qualitat que serveixen de bany improvitzat per a nens acalorats, calor, molta calor, i una extranya sensació de que això va per a molt llarg, que ja no només depen de l'ajuda&amp;nbsp;humanitària&amp;nbsp;sino que depen dels mateixos Haitians.&lt;br /&gt;Després de la primera impressió, els dos camions es desvien, una sola camera, jo cap a una zona als afores i la Leire cap al centre, on la destrucció és per tot arreu. Els dos, cap a dos campaments gestionants per dues iglesies, descàrrega ràpida i ordenada dels camions i tornada cap a Barahona. Un llarg viatge de tornada, sense haver dinat i amb les presses d'arribar a la frontera abans del seu tancament i poder seguir el camí fins al magatzem per tornar a carregar per l'endemà. Un viatge de tornada silenciós, destinat a reflexionar el que ha passat durant tot el dia.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XoA5FVhYI/AAAAAAAAAtw/zNHcKRRnzH0/s1600-h/bus.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XoA5FVhYI/AAAAAAAAAtw/zNHcKRRnzH0/s200/bus.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Un cop al magatzem, a activar-se de nou, carregar el camió amb les noves provisions per a l'endemà i a descansar per engegar de nou amb energies.&lt;br /&gt;I el dimarts, el caos s'apodera de nou d'Haití. Les fortes pluges i les males condicions dels campaments generen corredisses i empitjoren les condicions als campaments. Això provoca que els nostres camions s'hagin de quedar a la capital per tal d'ajudar a la reconstrucció de les tendes de campanya, transportar noves &amp;nbsp;carpes i redistribuir els aliments entre els diferents campaments. Aquest fet provoca que l'activitat al magatzem s'aturi i els que estem a Barahona ens hem de quedar de braços plegats esperant la tornada dels camions. I així fins al dissabte que decidim tornar a Santo Domingo per recarregar les piles per a la proxima visita programada pel dia 1 de març.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En aquest link apareix una foto que no sabem qui la fet, però en que per casualitat sortim la Leire i jo al centre Bonó:&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.jesuit.org/blog/index.php/tag/centro-bono/"&gt;http://www.jesuit.org/blog/index.php/tag/centro-bono/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-319882069461217198?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/319882069461217198/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/02/port-au-prince.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/319882069461217198'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/319882069461217198'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/02/port-au-prince.html' title='Port-au-prince'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S4XnI20grcI/AAAAAAAAAtg/r36aRkR9jHA/s72-c/desayuno.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-3213014601760703436</id><published>2010-02-12T08:59:00.000-08:00</published><updated>2010-02-12T08:59:23.407-08:00</updated><title type='text'>un pis a Santo Domingo</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;Us presentem la nostra nova casa a Santo Domingo. Ja hem deixat l'hostal que s'havia convertit en la nostra casa durant dos mesos llargs. Necessitavem un espai més ampli, amb cuina, espais propis, intimitat...&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3KthpNuJWI/AAAAAAAAAtA/a1bI-ykIfhU/s1600-h/menjador.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3KthpNuJWI/AAAAAAAAAtA/a1bI-ykIfhU/s200/menjador.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3Kt50jEWgI/AAAAAAAAAtI/CunPG2h9vuA/s1600/cuina.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3Kt50jEWgI/AAAAAAAAAtI/CunPG2h9vuA/s200/cuina.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3KuZtzppII/AAAAAAAAAtQ/0p7svZQx_mE/s1600-h/vestidor.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3KuZtzppII/AAAAAAAAAtQ/0p7svZQx_mE/s200/vestidor.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;És un apartament amb una gran sala d'estar-menjador, una petita cuina, &amp;nbsp;un petit bany, una habitació i un vestidor. No és tot el silenciós i tranquil que voldriem, però és que aquí és difícil d'aconseguir-ho, almenys a la zona colonial que és on voliem viure. A qualsevol cantonada qualsevol colmado et taladra el cervell amb una baxata a tot drap i qualsevol cotxe que passa té el tub d'escapament lo suficientment foradat per despertar-te pels matins o el clàxon lo suficientment sensible per fer-lo sonar a la mínima ocasió.&lt;br /&gt;Però estem &amp;nbsp;molt a gust, ja hem pogut cuinar patata i bajoca, pasta, menjar pa amb tomaca i pernil del que ens ha arribat a través del Carles i la Margarida o a través dels pares de la Leire, ja hem pogut dutxar-nos amb aigua calenta, veure les notícies pet TVE internacional,...&lt;br /&gt;Bé amb tot això ja ningú té excusa per no venir, allotjament gratuït a Santo Domingo a la zona colonial, bon clima, bona gent...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-3213014601760703436?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/3213014601760703436/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/02/un-pis-santo-domingo.html#comment-form' title='12 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/3213014601760703436'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/3213014601760703436'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/02/un-pis-santo-domingo.html' title='un pis a Santo Domingo'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3KthpNuJWI/AAAAAAAAAtA/a1bI-ykIfhU/s72-c/menjador.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>12</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-1673381359047500999</id><published>2010-02-09T14:22:00.000-08:00</published><updated>2010-02-09T14:22:17.872-08:00</updated><title type='text'>Cercle tancat</title><content type='html'>La setmana va començar molt intensa, despertant-nos molt d'hora per agafar el bus que ens va portar a Barahona, una ciutat a l'oest de l'illa, per integrar-nos a l'equip de gestió del magatzem que rep els aliments provinents de la capital i que els distribueix als campaments d'Haití.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HfKKd6JBI/AAAAAAAAAso/XqgHd374CAc/s1600-h/jaume+barahona.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HfKKd6JBI/AAAAAAAAAso/XqgHd374CAc/s200/jaume+barahona.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Un cop allí i després de conèixer a Jesse, el responsable del magatzem, ens trobem amb la primera sorpresa: les caixes que nosaltres mateixos haviem preparat al centre Bonó, amb la nostra lletra estaven embalades en palets dins el magatzem. Després d'aquesta observació, feina dura d'ordenar i preparar el material sol·licitat pels responsables dels campaments a Haití, carregar els dos camions de que disposa la ong i descarregar dos trailers provinents de la capital. Rebentats treballant fins les deu de la nit i preveient que la setmana seria llarga i dura.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Però tot i el cansament, un temps dedicat a nosaltres, prenent unes cerveses gelades i coneixent-nos una mica més, sobretot amb el recent arribat Nick, un anglès-gadità voluntari vingut expressament per donar un cop de mà al poble Haitià.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3Hfoi7bkhI/AAAAAAAAAsw/a4lmzOR8iks/s1600-h/leire+barahona.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3Hfoi7bkhI/AAAAAAAAAsw/a4lmzOR8iks/s200/leire+barahona.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El dimarts, dimecres i dijous, más de lo mismo, entre palets d'aigües, aliments i medicaments, intentant tenir-ho tot a punt perquè els camions puguéssin sortir cada dia a les 5 del matí.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HXeWgW29I/AAAAAAAAAsQ/Zu4iIOrD7gI/s1600-h/almacen+barahona.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HXeWgW29I/AAAAAAAAAsQ/Zu4iIOrD7gI/s200/almacen+barahona.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Al grup de treball també hi colabora en Goliat, el responsable del "toro" i en Jacob, el conserge del magatzem que també és el responsable de que cada día poguem dinar sota l'ombra d'una magnolia, arros, pollastre i habichuelas. El primer dia o trobes bó, pero al cap de 5 dies, perd la gracia. Per sort, nosaltres podiem menjar tots els dies. I per tancar el grup, tres estibadors que ajudaven a la càrrega manual dels camions i que per les nits ens acompanyaven prenent unes cerveses a l'hombra d'uns altaveus a tot drap.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El magatzem és un centre d'interes per a moltes altres ongs que necessiten aliments i pels propis caps de la ong que ho gestiona. Així que durant la visita d'en Pablo, el director del Centre Bonó, ens va proposar que acompanyéssim als conductors dels camions al campament de Fond Parisien per conèixer in situ com s'està realitzant el treball. La idea ens va semblar genial tot i que el fet requeria que ens quedéssim dos dies més del previst a Barahona i que prenguéssim el risc d'entrar a Haití.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Tot es va complicar una mica quan els camions no van poder arribar el divendres al magatzem i vam haver d'esperar a carregar-los el mateix dissabte al matí. I aixó feia perillar el fet que en un dia es pogués carregar, viatjar, entrar a Haití, descarregar i tornar. Hi havia la possibilitat de que ens haguéssim de quedar una nit al campament i no portavem el material necessari per fer-ho. Tot i aquests petits imprevistos, que aquí prenen un altre nivell i passen a ser importants, vam pujar als camionss que havíem carregat el mateix dissabte al matí.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HYBxHmx6I/AAAAAAAAAsY/hM7fMRJpdlQ/s1600-h/comida+barahona.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HYBxHmx6I/AAAAAAAAAsY/hM7fMRJpdlQ/s200/comida+barahona.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3Hf7vyJz1I/AAAAAAAAAs4/5NCpErRI8x8/s1600-h/leire+camion.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3Hf7vyJz1I/AAAAAAAAAs4/5NCpErRI8x8/s200/leire+camion.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El viatge va ser genial, ja que es creuava una zona poc coneguda per nosaltres, molt més àrida i molt pobre. La carretera plena de clots creuava pobles de casetes de fusta amb tot de comerços esperant el client despistat i ple de vehicles averiats a les cunetes. A mesura que ens acostávem al país veí, apareixia davant nostre un gran llac que gairebé es menjava la carretera i que ens acompanyava fins la mateixa frontera i més enllà. I de cop, passat Jimaní, la frontera. Una barana de ferro rovellat i dos bidons buits de gasolina, evitaven el pas dels vehicles, i uns guardies cansats, et demanaven els papers i que els obríssis el camió. Després d'un petit cop d'ull, via lliure dins Haití. Quedaven uns 30 km més per una carretera polsegosa i plena de sots, vorejant el llac Enriquillo fins arribar a Fond Parisien, una gran complex amb hospital, aules, serveis i dos campaments improvisats, un per a malalts i l'altre per a Haitians que han perdut la casa a causa del terratrèmol. Només quedava descarregar per poder tornar cap a Barahona i aquí va ser el que més ens va sorprendre. Vam obrir les portes i ningú es va dignar a acostar-se a ajudar-nos a descarregar, ni els propis haitians contractats pels del centre com a treballadors per ajudar en les tasques del dia a dia. Vam haver d'insistir molt perque ens donéssin un cop de ma i descarreguéssin els camions amb ordre i sense malmetre res. Un cop descarregat tot, encara ens va sorprendre més, veure com els propis contractats, agafaven bricks de llet o llaunes de llegums d'amagat. Quan el menjar que portávem era per a ells mateixos, perquè poguéssin menjar! Tot i aixó la experiencia va ser genial, vam tornar cap a Barahona i l'endemà cap a la capital.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HYbRPoorI/AAAAAAAAAsg/WUJtlINfkJ4/s1600-h/campament.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HYbRPoorI/AAAAAAAAAsg/WUJtlINfkJ4/s200/campament.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Segur que tornarem a colaborar amb el centre ja que ens està agradant molt la forma com treballen.&lt;br /&gt;Així que com deia, cercle tancat, vam començar portant aigua al centre bonó, després vam passar a colaborar en l'embalatge dels aliments i la seva distribució cap a Barahona, després vam estar a barahona preparant els camions i vam poder acompanyar als camions fins a Haití.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-1673381359047500999?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/1673381359047500999/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/02/cercle-tancat.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/1673381359047500999'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/1673381359047500999'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/02/cercle-tancat.html' title='Cercle tancat'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S3HfKKd6JBI/AAAAAAAAAso/XqgHd374CAc/s72-c/jaume+barahona.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-5199077773354269336</id><published>2010-01-15T15:16:00.000-08:00</published><updated>2010-01-15T15:42:17.747-08:00</updated><title type='text'>Centre Bonó - Ajuda a Haití</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D4FoyLeYI/AAAAAAAAAsI/IijJeyKj66I/s1600-h/registre.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D4FoyLeYI/AAAAAAAAAsI/IijJeyKj66I/s200/registre.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: 13px;"&gt;El Centre Bonó és una de les ong encarregades d'agrupar l'ajuda tant a nivell econòmic com a nivell material a Santo Domingo de la part no guvernamental. Està organitzat de manera que tot allò que arriba, per poc que sigui, es revisa, s'etiqueta, es classifica, es registra i s'emmagatzema fins que arriba un camió i s'expedeix. Tothom que participa se l'apunta a una llista i se li dona una acreditació i a tothom qui porta alguna cosa se li apunta el nom i se li fa firmar un registre.&amp;nbsp;A partir d'aquí, és també la propia ong qui s'encarrega de portar-ho a un altre centre on es reben altres ajudes i a partir d'aquí portar-ho a la frontera. Un cop allí, es distribueix a la població a través d'altres ongs que treballen des d'Haití. Ara com ara el principal problema està a la frontera ja que no la poden obrir a tothom i menys a un camió d'ajuda si no está protegit i controlat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D3BPhUxQI/AAAAAAAAAsA/g55srpwqc0M/s1600/reunio+equip.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D3BPhUxQI/AAAAAAAAAsA/g55srpwqc0M/s200/reunio+equip.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;A hores d'ara s'estava negociant amb l'UN un magatzem amb vigilancia i un sistema de distribució custodiat per soldats de la pròpia UN.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D2lc2oHYI/AAAAAAAAAr4/Tm51iXOmfc4/s1600-h/expedicio.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D2lc2oHYI/AAAAAAAAAr4/Tm51iXOmfc4/s200/expedicio.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Això pel que fa a l'ajuda&amp;nbsp;a través de la capital i per terra, es veu que per aire, és més senzill, i ja hi ha paisos que han pogut aterrar "sense problemes" i començar a distribuir. Bé aquesta part la podeu consultar per la prensa.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1DzzVh2W6I/AAAAAAAAArw/vNfOgYPn0LI/s1600-h/magatzem.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1DzzVh2W6I/AAAAAAAAArw/vNfOgYPn0LI/s200/magatzem.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Doncs hem passat un dia colaborant amb aquesta ong que necessita voluntaris al centre d'"acopio" però també a altres llocs com al propi Haití. Metges, Infermers, bombers, rescatistes i voluntaris per ajudar al centre de distribució són rebuts per la ong i enviats al seu destí.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;La nostra tasca ha constit en ajudar al registre d'entrada de l'ajuda material (aigua, medicaments, llet, menjar enllaunat, roba, sucs, productes d'higiene...) i preparar-lo per després ser carregat en camions. Tot es fa de forma manual, el registre, l'empaquetat, l'etitquetat i fins i tot la càrrega en camions. Avui han sortit un total de 3 camions i una furgoneta i han arribat centenars de donacions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Es necessita gent durant molts dies ja que s'està planificant l'ajuda tant a curt termini com a mitjà i llarg on entraran fins i tot aspectes de reconstrucció.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1Dy-arYQVI/AAAAAAAAArg/FIdQtwMhosM/s1600-h/area+recepcio.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1Dy-arYQVI/AAAAAAAAArg/FIdQtwMhosM/s200/area+recepcio.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1Dy-arYQVI/AAAAAAAAArg/FIdQtwMhosM/s1600-h/area+recepcio.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Hem passat un dia aprenent moltes coses i aportat lo poc que hem apres sobretot en activitats com Perejils, la veritat és que ens ha recordat molts moments a experiencies viscudes durant els fesivals Mondo i Perejils Festival.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: 13px;"&gt;El Centro Bonó es una de las ongs encargadas de acopiar la ayuda tanto a nivel económico como a nivel material a Santo Domingo de la parte no gubernamental. Está organizado de forma que todo lo que llega al centro, por poco que sea, se revisa, se etiqueta, se clasifica, se registra y se almacena hasta que llega un camión y se expide. Todo el que participa se le apunta a una lista y se le dá una acreditación y todo el que lleva alguna cosa se le apunta el nombre y se le hace firmar un registro.&amp;nbsp;A partir de aquí, es la misma ong la que se encarga de llevarlo todo a otro centro donde se reciben otras ayudas de y a partir de aquí llevarlo a la frontera. Una vez allí, se distribuye a la población a través de otras ongs que trabajan des de Haití. Por ahora el principal problema está en la frontera ya que no la pueden abrir a todo el mundo y menos a un camión de ayuda si no está protegido y controlado.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;A estas horas se está negociando con la UN un almacén con vigilancia y un sistema de distribución custodiado por soldados de la misma UN.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Esto referente a la ayuda por tierra a través de Santo Domingo, se ve que por aire, es más simple, y ya hay paises que han podido aterrizar "sin problemas" en Puert Príncipe y empezar a distribuir. Bueno esta parte ya viene en la prensa.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Pues hemos pasado el día colaborando con esta ong que &amp;nbsp;necessita voluntarios al centro de acopio pero también a otros sitio como en Haití. Médicos, Infermeros, bomberos, rescatistas y voluntarios para ayudar al centro de distribución son recibidos por la ong quien crea una base de datos y si lo ve conveniente lo traslada a destino.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Nuestra tarea ha sido ayuda en el registro de entrada de ayuda material (agua, medicamentos, leche, comida enlatada, ropa, jugos, productos de higiene...) y prepararlo para después cargarlo en camiones. Todo se realiza de forma manual, el registro, el empaquetado, el etiquetado y hasta la carga al camión. Hoy han salido un total de 3 camiones y una furgoneta i han llegado centenares de donaciones.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-size: small;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;Se necesita gente durante muchos días ya que se está planificando la ayuda tanto a corto plazo como a medio y largo hasta las tareas de reconstrucción.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"&gt;Hemos pasado un día aprendiendo muchas cosas y aportando lo poco que sabemos sobretodo cosas que hemos aprendido en actividades com Perejils, la verdad es que nos ha recordado muchos momentos a experiencias vividas durante los festivales Mondo y Perejils Festival.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-5199077773354269336?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/5199077773354269336/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/centre-bono-ajuda-haiti.html#comment-form' title='9 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/5199077773354269336'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/5199077773354269336'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/centre-bono-ajuda-haiti.html' title='Centre Bonó - Ajuda a Haití'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S1D4FoyLeYI/AAAAAAAAAsI/IijJeyKj66I/s72-c/registre.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-2773546768833116031</id><published>2010-01-10T16:10:00.000-08:00</published><updated>2010-01-10T16:54:19.702-08:00</updated><title type='text'>Bayahibe</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pojMW9CVI/AAAAAAAAAqo/048Kj1FU9xE/s1600/bayahibe.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pojMW9CVI/AAAAAAAAAqo/048Kj1FU9xE/s200/bayahibe.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0poJdCyQSI/AAAAAAAAAqg/JtR-TprAYaI/s1600/snorkel.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0poJdCyQSI/AAAAAAAAAqg/JtR-TprAYaI/s200/snorkel.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Si la capital et descarrega les piles, qualsevol poblet de costa amb platja i petits restaurants, te les carrega. Però si a més a més el poble s'assembla, encara que de lluny, a Cadaqués (i que em disculpin els de Cadequés), les piles es transformen en unes duracell.&lt;span class="Apple-style-span" style="-webkit-text-decorations-in-effect: underline; color: #0000ee;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0p0ajMMbpI/AAAAAAAAArQ/8Rj3n3gpHSs/s1600-h/posta+sol.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0p0ajMMbpI/AAAAAAAAArQ/8Rj3n3gpHSs/s200/posta+sol.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pz0QRSoiI/AAAAAAAAArI/AVoOE1F8QDQ/s1600-h/pescadors.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pz0QRSoiI/AAAAAAAAArI/AVoOE1F8QDQ/s200/pescadors.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;I això que la cosa va començar molt malament quan el passat dimarts abans de marxar vam haver de treure totes les coses de l'habitació per deixar-la lliure. Tota la roba, llibres i coses que teniem no cavia a les motxilles que teniem. Aquí hem comprat alguna peça de roba que ens ha fet falta, molts llibres, un escacs, algun record... i ara ja no som autònoms. Tot i així vam poder deixar les coses sobrants a l'estudi de Tobias i vam agafar un bus cap a Bayahibe. Després de 4 hores de viatge amb un canvi de guagua inclós, vam arribar al poblet de costa. Carrers adoquinats, poques motos, tranquilitat, casetes de fusta a la platja en format restaurant i, com no, un colmadón sorollos, però controlat. Els petits restaurants al costat de la platja amb menjars senzills i ben cuinats han substituït els típics dinars nadalencs que tant hem trobat a faltar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pqe-bSdfI/AAAAAAAAAqw/gLtLYY_yiQI/s1600-h/saona.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;/a&gt;De dia, el petit poblet es transforma amb tot de propostes relacionades amb el mar: excursions a l'illa Saona, cursos de submarinisme, excursions a l'illa Catalina, sessions d'snorkel, visita a la platja de Dominicus...&lt;br /&gt;Així que hem tingut de tot, dies de tranquilitat a la platja de Dominicus menjant peix fresc a la planxa i dies d'excursió amb barca visitant el parc natural, la piscina natural, el poblet de pescadors, la punta de Saona menjant llagosta, postes de sol... Tot per tal de posar les piles a punt i per fer-nos adonar de que la capital és alta velocitat i que per escapar-ne existeixen milers de racons impressionants on fer una aturada i tenir un altre punt de vista de la realitat.&lt;br /&gt;El dissabte, de tornada a la capital, amb les piles carregades i pensant que després de les vacances tornem a rependre els contactes. També en ment ja tenim la següent escapada que preveiem que serà Pedernales o Samana ara que arriben les balenes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pqe-bSdfI/AAAAAAAAAqw/gLtLYY_yiQI/s1600/saona.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pqe-bSdfI/AAAAAAAAAqw/gLtLYY_yiQI/s200/saona.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Si la capital te descarga las pilas, cualquer pueblecito de costa con playa y pequeños restaurantes, te las recarga. Pero si ademáss el pueblo se parece, aunque de lejos a Cadaqués(y que disculpen los de Cadaqués), las pilas se transforman en unas &lt;i&gt;duracell&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Y &amp;nbsp;eso que las cosas empezaron bastante mal el pasado martes antes de irnos, al tener que vaciar la habitación del hostal para dejarla libre. Toda la ropa, libros y cosas que teníamos no&amp;nbsp;cabían&amp;nbsp;en las mochilas que teníamos.&amp;nbsp;Aquí, en estos dos meses hemos comprado algo de ropa que nos ha hecho falta, muchos libros, un ajedrez (de hecho dos), algún recuerdo...y ahora y así ya no&amp;nbsp;somos&amp;nbsp;autónomos. Con todos nuestros bultos, fuimos a guardarlos al estudio de Tobias, y&amp;nbsp;cogimos&amp;nbsp;el bus hacia la playa&amp;nbsp;a Bayahibe. Después de 4 horas de viaje y un cambio de guagua incluido, llegamos al pueblecito de costa. Calles adoquinadas, pocas motos,&amp;nbsp;tranquilidad, casa de madera en la playa haciendo de restaurantes, y como no, un super.colmadón ruidoso, pero controladito. Los pequeños restaurantes a la orilla del mar con comidas sencillas y bien cocinadas han sustituido las comidas navideñas que tanto hemos echado en &amp;nbsp;falta.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pq5Pl2GrI/AAAAAAAAAq4/ir8yGOQnjq4/s1600-h/saona2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pq5Pl2GrI/AAAAAAAAAq4/ir8yGOQnjq4/s200/saona2.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;De día, el pequeño pueblo se transforma en todo tipo de propuestas relacionadas con el mar: excursiones a Isla Saona, cursos de submarinismo, excursiones a Isla Catalina, sesiones de snorkel, visita a la playa Dominicus...&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0p1yjN15GI/AAAAAAAAArY/0WKPq_TU-VY/s1600-h/leires.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0p1yjN15GI/AAAAAAAAArY/0WKPq_TU-VY/s200/leires.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;Así que hemos tenido de todo, días de tranquilidad en la playa Dominicus comiendo pescado fresco a la plancha, y días de excursión en barca visitando el parque natural , la piscina natural, el pueblo de pescadores, la punta de Saona comiendo langosta, puestas de sol preciosas,... Todo para ponernos las pilas a punto y para darnos cuenta de que la capital es alta velocidad y que para escapasnos existen miles de rincones impresionantes donde hacer una parada y tener otro punto de vista de la realidad.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;El sábado, de vuelta a la capital, con las pilas cargadas y pensando que después de las vacaciones volvemos a retomar &amp;nbsp;los contactos. Pero, ya tenemos en mente la siguiente escapada que preveemos que sea Pedernales o Samaná a ver las ballenas.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-2773546768833116031?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/2773546768833116031/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/bayahibe.html#comment-form' title='6 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/2773546768833116031'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/2773546768833116031'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/bayahibe.html' title='Bayahibe'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0pojMW9CVI/AAAAAAAAAqo/048Kj1FU9xE/s72-c/bayahibe.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-8709047408515277673</id><published>2010-01-03T16:08:00.000-08:00</published><updated>2010-01-04T14:25:38.568-08:00</updated><title type='text'>Perico Ripiao vs Rita Indiana</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span"   style="  border-collapse: collapse; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 18px; -webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family:'trebuchet ms', verdana, arial, sans-serif;font-size:13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EnkxjeEgI/AAAAAAAAAqQ/qT8lkXZnq6A/s200/perico+ripiao.JPG" /&gt;La cultura dominicana también está siendo parte de nuestra rutina y la semana pasada pudimos descubrir dos elementos importantes de ésta. Por una parte, lo más tradicional y por la otra, la más inovadora.&lt;br /&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EoOE1FVWI/AAAAAAAAAqY/_FVJseeWs8U/s200/grup+perico+ripiao.JPG" /&gt;Un Perico Ripiao es un grupo formado por un tambor, un acordión y una güira (una especia de cilindro de la ta con muchos agujeros que al rasparlo con una pèqueña pieza metálica emite un sonido característico). En esta ocasión lo pudimos ver porque unos amigos habían prreparado una fiesta en el garage de su casa con mucha bebida y una comida típica: el Sancocho. Bebimos mucha cerveza, nos intentaron enseñar a bailar, nos reimos mucho intentándolo, y acabamos cenando muertos de hambre a las 2 de la mañana. Lástima que algo de la comida nos sentara mal, a nosotros y a los otros 40 invitados y al día siguiente todos estuviéramos con algún que otro probremilla estomacal, nada grave.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otra historia diferente fue Rita Indiana en El Espiral, un pequeño bar cerca de nuestro hostal con un patio interior genial. Resulta que esta cantante de metro noventa es la última sensación en la isla, y allá donde va, llena seguro. No cabía ni un alma, así que bastante trabajo nos costó poder ver su esbelta figura moverse al ritmo de los tambores tradicionales mezclado con ritmos pregrabados acompañada de dos ballarines impresionantes. Un espectáculo genial que esperamos repetir ya que últimamente actúa bastante a menudo en la capital.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-8709047408515277673?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/8709047408515277673/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/perico-ripiao-vs-rita-indiana_03.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8709047408515277673'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8709047408515277673'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/perico-ripiao-vs-rita-indiana_03.html' title='Perico Ripiao vs Rita Indiana'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EnkxjeEgI/AAAAAAAAAqQ/qT8lkXZnq6A/s72-c/perico+ripiao.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-5077581369495635648</id><published>2010-01-03T15:56:00.000-08:00</published><updated>2010-01-03T15:56:18.322-08:00</updated><title type='text'>Perico Ripiao vs Rita Indiana</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EnkxjeEgI/AAAAAAAAAqQ/qT8lkXZnq6A/s1600-h/perico+ripiao.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EnkxjeEgI/AAAAAAAAAqQ/qT8lkXZnq6A/s200/perico+ripiao.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;La cultura dominicana també està sent part de la nostra rutina i la setmana passada vam poder descobrir dos elements importants d'aquesta. Per una banda, la part més tradicional i per altra la més innovadora.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EoOE1FVWI/AAAAAAAAAqY/_FVJseeWs8U/s1600-h/grup+perico+ripiao.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EoOE1FVWI/AAAAAAAAAqY/_FVJseeWs8U/s200/grup+perico+ripiao.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Un Perico Ripiao es un grup format per un tambor, un acordió i una güira (una especia de cilindre de llauna amb molts forades que al ser rascat amb una peça metalica emet un soroll característic) En aquesta ocació ho vam poder veure ja que uns amics havien preparat una festa al garatge de casa seva amb molta beguda i menjar típic: el Sancocho. Vam veure molta cervesa, ens van intentar ensenyar a ballar, vam riure molt i vam acabar menjant morts de gana. Llàstima que alguna cosa del menjar ens va sentar malament a nosaltres i als altres 40 invitats i l'endemà estàvem tots amb problemes estomacals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per altra banda, Rita Indiana al Spiral, un petit bar proper al nostre hostal amb un pati interior genial. Resulta que aquesta cantant de metre noranta, és la última sensació a la illa, i alla on va ho omple. No s'hi cabia així que amb prou feines vam poder veure a l'esvelta figura movent-se al ritme de tambors tradicionals mesclats amb ritmes pregrabats acompanyada de dos ballarins impressionants. Un espectacle genial que esperem repetir ja que últimament actua força sovint per la capital.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uvkGTdRsGWc&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/uvkGTdRsGWc&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-5077581369495635648?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/5077581369495635648/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/perico-ripiao-vs-rita-indiana.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/5077581369495635648'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/5077581369495635648'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2010/01/perico-ripiao-vs-rita-indiana.html' title='Perico Ripiao vs Rita Indiana'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/S0EnkxjeEgI/AAAAAAAAAqQ/qT8lkXZnq6A/s72-c/perico+ripiao.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-8215946879457721094</id><published>2009-12-27T14:03:00.000-08:00</published><updated>2009-12-28T04:34:26.123-08:00</updated><title type='text'>Monte Cristi</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzfaRlMKp6I/AAAAAAAAAps/MFhDgXQStNo/s1600-h/plaaya+morro.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzfaRlMKp6I/AAAAAAAAAps/MFhDgXQStNo/s200/plaaya+morro.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzfWkAF-uUI/AAAAAAAAApU/JivhKT6arH0/s1600-h/barco.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzfWkAF-uUI/AAAAAAAAApU/JivhKT6arH0/s200/barco.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Si Monte Cristi estigués més a prop de Puerto Plata estaria arrebossar de turistes i de comerços locals. Al ser una ciutat fronterera amb Haití la localitat té poques atraccions i és utilitzada com a porta d'entrada a Haití"&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzikZgQZyUI/AAAAAAAAAp8/9Pj2KAF6DIM/s1600-h/salina.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzikZgQZyUI/AAAAAAAAAp8/9Pj2KAF6DIM/s200/salina.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Szijz-WhH8I/AAAAAAAAAp0/9RDiw0Vh-nM/s1600-h/posta+sol.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Szijz-WhH8I/AAAAAAAAAp0/9RDiw0Vh-nM/s200/posta+sol.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Mentida!&amp;nbsp;Es nota que aquets de la Lonely Planet no van visitar Monte Cristi amb algun local que es conegués una mica l'entorn perque nosaltres vam passar uns dies genials gaudint d'uns entorns impressionants.&lt;br /&gt;N'hi ha prou en desplaçarse cap a El Morro per topar-se amb una platja verge, amb parets de roca, moltes pedres rodones i una aigua cristalina. I si ets una mica aventurer, enfilar-te al capdamunt, un ascens d'uns 300m per contemplar una vista impressionant dels manglars, los cayos de los 7 hermanos i les salines que sustenten l'economia de la zona. Un cop ja al port, es lloga una barqueta a motor que et passeja per entre els canals dels manglars, fa una aturada a la cabaña on fa uns 20 anys es va rodar un anunci de Ron Barcelo i et porta per alta mar fins a les 7 illes que sobresurten dels esculls de corall. Aquesta ultima part no la vam poder fer per les males condicions del mar, però hem decidit que tornarem en una altra ocasió per fer-ho. I que dir de la historia de la zona, aquí és on Colon va divisar terra per primera vegada després del seu viatge i encara ara, després d'alguna tormenta, apareixen a la costa, elements procedents dels vaixells enfosats per la zona.&lt;br /&gt;Les fotos i l'anunci parlen per si sols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;"Si Monte Cristi estuviera más cerca de Puerto Plata estaría repleto de turistas y prósperos comercios locales. Al ser una ciudad frontera con Haití la localidad tiene pocos atractivos y es utilizada como puerta de entrada a Haití". Mentira! se nota que estos de la Lonely Planet no visitaron Monte Cristi con algún local que se conociera un poco el entorno porque nosotros pasamos unos días geniales disfrutando de unos lugares impresionantes.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Es suficiente con acercarse a la playa de El Morro, para descubrir una playa virgen, con paredes de roca, mucho canto rodado y un agua cristalina.Y si eres un poco aventurero, subirte a la montañita de al lado, a 300m por unas escaleritas, para ver una vista impresionante de los manglares, los cayos de los 7 hermanos y las salsinas que sustentan la economía de la zona.. En el puerto, alquilas una barquita a motor que te da un paseo precioso entre los canales de los manglares, para &amp;nbsp;hacer parada técnica en una cabaña donde rodaron un anuncio de Ron Barcelo hace 20 años y te lleva a alta mar a las 7 islas que sobresalen de los arrecifes de coral. Esta última parte no la perdimos por las malas condiciones del mar, pero decidimos que volveremos en otra ocasión a hacerlo.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Y que decir de la historia de la zona, aquí es donde Colón divisó tierra por primera vez en su viaje, y todavía ahora, después de alguna tormenta, aparecen en la costa tesoros procedentes de los barcos hundidos por la zona.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Las fotos y el anuncio hablan por sí solos.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HO0CJrN6Gy0&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/HO0CJrN6Gy0&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;&lt;span style="font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;&lt;span style="font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;Al final del video, la seva particular manera de celebrar el Carnaval, al febrer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-8215946879457721094?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/8215946879457721094/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/monte-cristi.html#comment-form' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8215946879457721094'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8215946879457721094'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/monte-cristi.html' title='Monte Cristi'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzfaRlMKp6I/AAAAAAAAAps/MFhDgXQStNo/s72-c/plaaya+morro.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-2524984711505951948</id><published>2009-12-25T18:45:00.000-08:00</published><updated>2009-12-25T18:45:14.136-08:00</updated><title type='text'>Nochebuena en Monte Cristi</title><content type='html'>Feliz Navidad a todos! Bon Nadal a tothom!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzVzfjMWcEI/AAAAAAAAApM/kmcGubMC3BA/s1600-h/19270_1300959929308_1389725589_842866_2139669_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzVzfjMWcEI/AAAAAAAAApM/kmcGubMC3BA/s200/19270_1300959929308_1389725589_842866_2139669_n.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;Hemos pasado nuestra primera&amp;nbsp;Navidad fuera de casa, no sabeis lo raro que ha sido, a mas de 30 grados, en la playa, sin la familia ni amigos y comiendo turron. Asi el turron no puede saber a turron. El jamon rodeado de mangu, el lomo perseguido por las abichuelas y el chivo, los pasteles en hoja de yuca y platano en lugar de los polvorones y el quesillo en lugar del mazapan.&amp;nbsp;No hubo fuego en la chimenea, ni misa del gallo, ni sopa, ni bingo, ni cartas, ni amigos en el bar, ni coctel de gambas, ni belen con luces y guirnaldas, ni cardo, ni pato, pero hubo langosta, cangrejo, cerdo, chivo al oregano, arroz, quipes, tortas y empanadas.&lt;br /&gt;El olentzero sudando la gota gorda, el tio sin barretina y en cueros, santa claus ni aparecio y creo que los Reyes Magos se lo van a pensar, aunque ellos ya estan mas acostumbrados a este calor. Los arboles de navidad son palmeras y, la bufanda y el gorro, son el biquini y el banador.&amp;nbsp;Todo un caos. Pero eso si, todo este calor era tanto fuera como dentro de casa, la familia de Tobias con Dona Deisi al frente y la Bisa, nos abrieron las puertas de su casa y su cocina y nos acojieron como a sus propios hijos lejanos de vuelta por Navidad. Nos deleitaron con una comida para chuparse los dedos, todo un festin! y se preocuparon para que no nos faltara de nada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Hem passat el primer Nadal fora de casa, no us podeu ni imaginar lo estrany que ha sigut, a mes de 30 graus, a la platja, sense la familia ni amics i menjant torrons. Com pot el turro &amp;nbsp;tenir gust a turro aixi? El pernil envoltat pel mangu, el llom perseguit per les "abichuelas" i el cabrit, els pastissets en fulla de yuca i platan en lloc dels polvorons i el quesillo en lloc del massapa.&amp;nbsp;No hi va haver foc a la llar, ni misa del gall, ni sopa de galets, ni bingo, ni cartes, ni amics a bar, ni coctel de gambes, ni pessebre amb llums i molsa, ni cardo, ni anec, pero hi va haver llagosta, cranc, porc, cabrit al orenga, arros, quipes, tortas i empanades.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;L'olentzero suant la gota gorda, el tio sense barretina i en pilotes, santa claus no va ni apareixer i crec que els Reixos s'ho estan pensant, tot i que ells ja estiguin mes acostumats a la calor. Els arbres de Nadal son palmeres i, la bufanda i els guants, son el biquini i el banador.&amp;nbsp;Tot un caos. Pero aixo si, tot aquest caliu era tant a fora com a dins de la casa ja que la familia de Tobias amb Donya Deisi al capdavant i la Bisa, ens van obrir les portes de casa seva i de la cuina i ens van acollir com si fossim els seus propis fills que tornen a casa per Nadal. Ens van deleitar amb un sopar per xupar-se els dits, tot un festival! i es van preocupar perque no ens faltes de res.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-2524984711505951948?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/2524984711505951948/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/nochebuena-en-monte-cristi.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/2524984711505951948'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/2524984711505951948'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/nochebuena-en-monte-cristi.html' title='Nochebuena en Monte Cristi'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SzVzfjMWcEI/AAAAAAAAApM/kmcGubMC3BA/s72-c/19270_1300959929308_1389725589_842866_2139669_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-5386250975141424351</id><published>2009-12-19T14:40:00.000-08:00</published><updated>2009-12-19T14:44:43.974-08:00</updated><title type='text'>Nuestra primera incursión</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WvAg0_vI/AAAAAAAAAo8/x6TwRSc3yRI/s1600-h/leire.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WvAg0_vI/AAAAAAAAAo8/x6TwRSc3yRI/s200/leire.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WnrV3L5I/AAAAAAAAAo0/B6a9Rh7Noa8/s1600-h/ni%C3%B1os.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WnrV3L5I/AAAAAAAAAo0/B6a9Rh7Noa8/s200/ni%C3%B1os.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #000099; font-family: verdana;"&gt;El jueves, a las 13.30 nos vino a recoger un técnico que colabora con el alcalde de Monte Plata, (llevábamos varios días hablando con ellos conociendo sus proyectos y viendo la posibilidad de colaborar de alguna manera) para llevarnos a un acto de un proyecto de cooperación en ese municipio. En principio íbamos de oyentes, a conocer el pueblo, los técnicos del ayuntamiento y demás personalidades de los sectores agrícolas. Al final hemos terminado sentados en la mesa de honor, en representación del ayuntamiento de Alcobendas (conocimos este proyecto gracias a Lara Ortega, la amiga de Irache, que nos explicó con mucha ilusión que el alcalde de Monte Plata, en su plan estratégico, buscaba la ocupación total de todos los niños en edad de escolarización y que estaría bien que le conociéramos) El área de cooperación del ayuntamiento es el que ha subvencionado el proyecto, y nosotros hemos hecho de representantes de dicho ayuntamiento, incluso a Jaume le ha tocado hacer un "speach", y luego los dos, dando mochilas a los niños junto al alcalde. Ha sido muy bonito, pero estábamos fuera de lugar. Al principio, hemos intentado mantenernos al margen, en una esquina, discretamente, pero ha sido imposible: por orden del alcalde, nos han hecho sentar a su lado, cada uno de los parlamentarios ha hablado de nosotros, de que hemos venido a colaborar con el pueblo, a contribuir a mejorar las condiciones de los ciudadanos,.....ya os podéis hacer una idea, me quería meter bajo los faldones que tapaban la mesa de honor!!! Es posible que en un futuro, las cosas sean así y lleguemos a colaborar de alguna manera, pero por ahora no hemos hecha nada.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WQD892iI/AAAAAAAAAos/fgKL98nxwgA/s1600-h/jaume.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WQD892iI/AAAAAAAAAos/fgKL98nxwgA/s200/jaume.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #000099; font-family: verdana;"&gt;A partir de ahí ha sido muy bonito, han llamado a unos cuantos niños que pasaban a recoger material escolar, y la cara que ponían los niños cuando les colocaban la mochila ha sido lo mejor! que sonrisas!!!! les han hecho esperar 2 horas!!!!!! se subían por las paredes, pero ha aparecido la caja con las mochilas y todos los ojos se han clavado en ella. Ha sido precioso. Seguiremos trabajando en ello.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #000099; font-family: verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-5386250975141424351?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/5386250975141424351/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/nuestro-primer-bano-de-masas.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/5386250975141424351'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/5386250975141424351'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/nuestro-primer-bano-de-masas.html' title='Nuestra primera incursión'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sy1WvAg0_vI/AAAAAAAAAo8/x6TwRSc3yRI/s72-c/leire.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-6340828979256103151</id><published>2009-12-14T15:26:00.000-08:00</published><updated>2009-12-14T15:26:23.659-08:00</updated><title type='text'>Las Terrenas</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sya7Te-4iHI/AAAAAAAAAoE/uuCUe6tIz34/s1600-h/punta+cacao.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sya7Te-4iHI/AAAAAAAAAoE/uuCUe6tIz34/s200/punta+cacao.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;El ritme de la ciutat, et demana, de tant en tant, una evasió cap a una zona tranquil·la, i estant a una illa només tens dues opcions. Interior o platja. La illa té una serralada prou important amb un pic de 3000 metres i molta zona poblada amb densos boscos, però teniem ganes de platja. Així que vam agafar un Caribe Tours, la companyia que es pateja l'illa amb busos prou "moderns", que ens va portar fins a Sanchez, d'allí uns motoconchos fins a la parada de la guagua i aleshores, 30 minuts a la part d'equipatge d'una pick-up, al límit entre caure al camí o caure barranc avall. Al final vam arribar al que semblava un poble tranquil, però amb tot un seguit de motos, quads, cotxes immensos que inundaven els quatre carrers del poble. No entenem com pot ser que en un poble tant petit tothom estigui motoritzat. Així que lo que esperàvem que fos una setmana de tranquilitat no comensava massa bé. El primer dia el vam passar a la platja més propera a l'hostal que haviem trobat, una platja normal i corrent sense més. Alhora de sopar vam alucinar amb la de restaurants i bars gestionats per francesos, italians i espanyols. La cosa es posava complicada, semblava que estiguéssim a Lloret de Mar amb una invasió d'estrangers que inicialment pensàvem que estaven de turistes, però que tot sopant, ens van explicar uns catalans, que aquesta zona s'havia convertit en lloc de residència per a francesos, italians i espanyols adinerats. Lo positiu va ser que almenys vam sopar molt bé tot i pagar-ne les ganes. Vam organitzar els dies que teniem per davant, un dia a cada una de les platges que voliem veure:&lt;br /&gt;El primer dia, playa &amp;nbsp;Bonita, ara ja sabem el perquè del nom. El segón dia punta cacao, una platja solitaria, on per arribar-hi vam haver de fer una petita incursió per un bosquet i al accedir, una platja per nosaltres sols. El tercer dia, playa Cosón, 7 km de platja solitaria que vam recòrrer de punta a punta amb la boca oberta cada cop que veiem alguna de les villes que s'estan construint.&lt;br /&gt;La platja ens va fer oblidar la capital i el petit poblet motoritzat i ens va donar moltes hores de descans, conversa i intercanvis de punts de vista de com estava anant la nostra aventura. És curiós que havent-hi tanta gent al poble, ningú s'acostava a les impressionants platges que envolten las Terrenas. Aigua cristalina, palmeres inclinades cap al mar, sorra blanca, unes illes que s'omplin d'observadors de ballenes durant l'època de migració (normalment cap al febrer) i sobretot tranquilitat i solitud... Per dinar, entrepans preparats per nosaltres i amb l'estalvi del dinar, un bon sopar al poble de pescadors va ser el nostre dia a dia.&lt;br /&gt;La tornada, perillosa i llarga en un minibus de 30 seients pero amb 40 passatgers. L'arribada a la capital, per oblidar. Cotxes, caos, soroll i moltes ganes d'haver allargat l'estada a les boniques platges de las Terrenas.&lt;br /&gt;Ja estem pensant en les properes excursions: Bayahibe la próxima setmana y Monte Cristi per Nadal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SybJQUGelOI/AAAAAAAAAoU/Iw-tzIBHosA/s1600-h/palmera.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SybJQUGelOI/AAAAAAAAAoU/Iw-tzIBHosA/s200/palmera.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;El ritmo de la ciudad, te pide, de vez en cuando, una huida hacia una zona tranquila, y en una isla tienes dos pociones. Interior o playa. La isla tiene una cordillera bastante imponente con un pico de hasta 3000 metros y much bosque, pero teníamos ganas de playa. Así que nos montamos a un Caribe Tours, la compañía que te lleva a cualquier &amp;nbsp;punto de la isla con unos buses "modernos". Hicimos un primer trayecto a Sanchez, de allí unos motoconchos nos llevaron a la parada de la guagua y luego, 30 minutos en la parte trasera de un pick-up, al límite entre caernos por el camino con los botes o barranco abajo en alguna de las curvas que se tomaban a alta velocidad. Al final llegamos a lo que parecía un pueblo tranquilo, pero lleno de motos, quads, todo terronos, que inundaban las cuatro calles del pueblo. No entendemos com puede ser que en un pueblo tan pequeño todo el mundo &amp;nbsp;esté motorizado. Así que lo que esperábamos que fuera tranquilidad no apareció hasta que nos alejamos del pueblo para acceder a alguna de las impresionantes playas de los alrededores. El primer dia lo pasamos en la playa más cercana al hostal que encontramos, una playa normal y corriente sin más. Llegado el momento de cenar no sorprendió la cantidad de restaurantes y bares gestionados por franceses, italianos y españoles. La cosa se complicaba por momentos parecía que estábamos en la Costa Azul con una invasión de estrangers que inicialmente pensábamos que estaban de vacaciones, pero que, mientras cenávamos, unos gerundenses nos explicaron que esta zona se había convertido en lugar de residencia para ellos. Lo positivo fue que por lo menos cenamos muy a gusto y con mucha tranquiladad, sin poco ruido, al lado del mar. Organizamos los días que teníamos por delante, destinando un día a cada una de las playas que queríamos ver:&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;El primero en, playa &amp;nbsp;Bonita, ahora ya sabemos el porrque de su nombre. El segundo en punta cacao, una playa solitaria, que para llegar requería de un pequeño paseo por el monte a través de un bosque. Al llegar, &amp;nbsp;una playa para nosotros solos. El tercer día, playa Cosón, 7 km de playa solitaria que decidimos recorrer de punta a punta con la boca abierta cada vez que veíamos alguna de las villas que se están construiendo los estranjeros a 20 metros del mar.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Las playas nos hicieron olvidar la capital y el pequeño pueblo motorizado y nos dieron muchas horas de descanso, charla, intercambio de puntos de vista de como estaba funcionando nuestra aventura. Es curioso que con la gente &amp;nbsp;que había en el pueblo, nadie se acercaba a las impresionantes playas que rodean las Terrenas. Agua cristalina, palmeras inclinadas hacia el mar, arena blanca, vistas a unas islas que son zona de paso de grandes ballenas durante la época de migración (normalmente el febrero) y sobretot tranquilidad y solitud...&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Para comer, bocatas preparados por nosotros en la playa y con el ahorro de la comida, nos permitimos buenas cenas en el pueblo de pescadores, más tranquilo de noche por la ausencia de motores, fue nuestro día a día.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;La vuelta, peligrosa y larga en un minibus de 30 asientos pero con 40 pasajeros. La llegada a la capital, para olvidar. Coches, caos, ruido y muchas ganas de haber alargado la estancia en las bonitas playas de Las Terrenas. Ya estamos pensando en las siguientes excursiones: Bayahibe la próxima semana y Monte Cristi por Navidad.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-6340828979256103151?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/6340828979256103151/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/las-terrenas.html#comment-form' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6340828979256103151'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6340828979256103151'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/las-terrenas.html' title='Las Terrenas'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sya7Te-4iHI/AAAAAAAAAoE/uuCUe6tIz34/s72-c/punta+cacao.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-1829842727119869273</id><published>2009-12-08T13:16:00.000-08:00</published><updated>2009-12-08T13:16:44.552-08:00</updated><title type='text'>Jaume, punt de vista</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sx0zZqNAByI/AAAAAAAAAnw/vn_-USzQcqY/s1600-h/cena.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sx0zZqNAByI/AAAAAAAAAnw/vn_-USzQcqY/s200/cena.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Són moltes les coses que m'estan passant al voltant, i això fa que tot el que vaig deixar estigui en un espai mental com a borrós, però només a estones. Perquè quan m'aturo un moment, i tenim molts moments per parlar i per reflexionar amb la Leire -el fet que estiguem els dos junts ajuda molt a autrecolzar-nos l'una amb l'altre-, trobo a faltar moltes coses, sobretot aquelles petites coses que de tant petites no hi estava acostumat a donar-hi valor, i a les que hi estava molt acostumats: un bon dinar familiar, un sopar amb els amics al mas d'algú, entrar al portia i fer una cervesa i saludar als de sempre i saber lo últim del dia a dia tot fent una bufanda, adormir la Laia als braços, una reunió de perejils, un passeig en bici fins als cutres un dissabte al matí, un vermut improvitzat, una piscina a ultima hora del dia, la trucada avisant de l'embaràs de ma germana, la comoditat d'un espai propi confortable, una visita a Tarragona, un cap de setmana a San Sebastian o Funes, passar pel despatx de l'Anton i dir un hola, quedar amb un vell amic al que feia temps que no veies i explicar-li els teus plans... així fins a una llarga llista de coses en les que no intento pensar i que només queden una mica oblidades quan penso en la sort que tinc, de poder fer el que fem, d'escollir el dia a dia, descobrint poc a poc una altra manera de pensar, de viure i de sobreviure en un pais que ens m'està sorprenent per la facilitat per fer les coses -suposo que hi ajuda el fet que aquí els "espanyols" estem ven vistos- i per l'amabilitat i la generositat que ens estan demostrant la Marta i Tobias.&lt;br /&gt;Aquí, a Santo Domingo, parlo de la capital, sorpren, que tothom es mou en motoconcho (unes motos atrotinades que arriben a portar fins a 4 persones), en concho (uns coches atrotinats que arriben a portar fins a 8 persones) o en guagua (uns minibusos que desafien la resistencia de les suspensions, carregant-los fins els topes) i molt poca gent passeja; així que ni pensaments de moure't en bicicleta o caminant. Una de les coses a les que estàva molt acostumat a fer. Ho he provat i he acabat amb les cames i els peus negres per la polució i amarats de suor fins dalt. I sort que nosaltres estem a la zona colonial, tranquil·la i amb carrers peatonals on aquí si que un es pot moure a peu, però a la que et desplaces, et veus quasi bé obligat a desistirr i agafar un vehicle.&lt;br /&gt;Per altra banda, trobo que la gent és molt oberta i molt generosa. El poc que tenen no dubten un moment en donar-t'ho i només desitgen que no ho rebutgis. És curiós lo poc egoistes que son i lo feliços que són tot i tenint molt poc. Et saluden pel matí mentre esmorzes a la terrassa i et dediquen un somriure d'orella a orella sense conèixe't. (uf com em costa escriure en català). I alhora els encanta que els facis partícep dels teus projectes o de les teves propostes diaries, com si els faltés la iniciativa per tirar-les endavant. No sé si la calor afecta, però a mi fins i tot em costa recordar moltes paraules, i perdo l'atenció.&lt;br /&gt;Xoca també, com ningú espera que les coses es solucionin al moment, el temps a qui no té el mateix valor, &amp;nbsp;no es quantifica econòmicament sino que té més valor dedicar-lo a passar una estona sota una ombra fent-la petar o parlant de l'època Trujillista o de Balaguer o de com està anant l'economia, i jo que sóc de poques paraules, estic aprenent molt a expressar el meu punt de vista. Passem moltes estones a la terrassa de l'hostal amb la gent que anem coneixent i que visita la capital o el país per turisme o per algun tema en concret. Als dominicans&amp;nbsp;els encanta parlar amb la gent i passen estones en qualsevol colmado o en alguna terrassa de la zona colonial. De seguida coneixes gent que s'ajunta i t'explica les coses més intímes de la seva vida com si els coneguéssis de tota la vida.&lt;br /&gt;Per altra banda, trobo que la ciutat està poc cuidada i que té racons desaprofitats i deixats a la bruticia. A la mateixa capital tenen un costa genial amb platges, pero estan brutes i desaprofitades. Molts carrers també estan bruts, no tenen contenidors perquè quan els van implantar no van funcionar, la gent ho aprofitava com un espai on trobar, remenar, dormir... i ara la brossa es llença al carrer fins que passa el camió de la brossa si és que passa. Aquest aspecte, juntament amb la calor, fa que les olors agafin un protagonisme poc habitual al meu nas i que hagi de tenir certa cura amb el tema higiènic. Així que lo prioritari no és a lo que estic acostumat, altres aspectes que potser per mi no tenen la mateixa prioritat, aquí son prioritaries.&lt;br /&gt;Així que amb tot el moviment que hi ha a la ciutat, ja tinc ganes de saber què farem, i estem treballant per aconseguir-ho quan abans millor, creiem que aquesta setmana, les coses començaran a encaminar-se. Tenim una entrevista aquesta tarda amb l'alcalde de Monte Plata, una visita al Civao amb una ong local que gestiona una manipuladora de cafè i cacao orgànic i una altra visita a Peralta amb la ong Habitat que estan gestionan un projecte sobre agricultura ecológica. Això també m'anima molt ja que veig certa facilitat per almenys, que t'escoltin i s'obrin i estiguin disposats a que colaboris amb ells.&lt;br /&gt;Gràcies per preocupar-vos per nosaltres i us seguirem eplicant.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-1829842727119869273?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/1829842727119869273/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/jaume-punt-de-vista.html#comment-form' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/1829842727119869273'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/1829842727119869273'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/jaume-punt-de-vista.html' title='Jaume, punt de vista'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sx0zZqNAByI/AAAAAAAAAnw/vn_-USzQcqY/s72-c/cena.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-8745782424560638713</id><published>2009-12-08T09:25:00.000-08:00</published><updated>2009-12-08T13:18:52.936-08:00</updated><title type='text'>leire, punto de vista</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sx6LKtdN3mI/AAAAAAAAAn4/FeX81izys1c/s1600-h/fotojaumeyleire.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sx6LKtdN3mI/AAAAAAAAAn4/FeX81izys1c/s200/fotojaumeyleire.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Para mi el país es explosión: de ruidos, de colores, de olores, de generosidad, de amabilidad, de cortesía, de hospitalidad, de caos, de suciedad, de tranquilidad, de sosiego, todo junto, contradictorio, de contrastes brutales, lo hacen genial. Y aunque parezca imposible, todo esto juntito y revuelto hace que te sientas como en casa al poco de poner los pies en este país. Los primeros días eran como estar dentro de un sueño, después de tanto tiempo pensando en hacer una historia, preparándolo y de repente estar dentro de ella, lo hacía extraño. Además del calor, dormir poco, ver cosas, conocer gente nueva, las comidas,....hacían que estuviera en una especie de nube, flotando, viendo pasar las cosas por delante de mi, sin ni siquiera darme casi cuenta.&lt;br /&gt;Conforme pasan los días, la cosa se va normalizando, vamos conociendo ya los sitios, y eso nos da más tranquilidad, pero sigue siendo peculiar: no estamos de vacaciones, pero tampoco trabajando, y en un país que tiene todo para pasarte una larga temporada de vacaciones. Y a la vez, buscando proyectos, para poder empezar a trabajar, sintiéndonos hasta raros por estar sin tener nada que hacer. Y cada día sale algo, una cena, una entrevista, una visita,...ya hemos estado unos días disfrutando de la playa, y totalmente de vacaciones, que también nos han venido de perlas.&lt;br /&gt;Me da la sensación que nos sentiremos del todo a gusto cuando tengamos un proyecto concreto y comencemos a trabajar en él, que al fin y al cabo, ese es el motivo por el cual emprendimos esta aventura. Todo apunta a que pronto será así.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-8745782424560638713?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/8745782424560638713/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/leire.html#comment-form' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8745782424560638713'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8745782424560638713'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/12/leire.html' title='leire, punto de vista'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/Sx6LKtdN3mI/AAAAAAAAAn4/FeX81izys1c/s72-c/fotojaumeyleire.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-3036555772121347000</id><published>2009-11-26T16:49:00.000-08:00</published><updated>2009-11-26T17:38:48.180-08:00</updated><title type='text'>una de cal y otra de arena</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/Sw8quhW5thI/AAAAAAAAAAM/FodqMJDY4zI/s1600/IMG_0010.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/Sw8quhW5thI/AAAAAAAAAAM/FodqMJDY4zI/s320/IMG_0010.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408588656212030994" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Ayer decidimos ir a Juan Dolio, el siguiente grupo de playas después de Bocachica. Cogimos la gua-gua, y nos presentamos en la playa en unos 45minutos. La playa nos gustó más que Bocachica, menos gente, menos turistas y más limpia.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;Hay complejos hoteleros, pero se está convirtiendo en zona residencial poco a poco, así que estuvimos muy a gusto. Nos colamos por un resort, duchita, y a comer una pizza gigantemente grande!. Nos habíamos pateado como 3 km. de playa y teníamos hambre. Luego una  siesta a la playa, con la brisa del mar, suavecito... Por la noche, de cháchara con juanillo, poniéndonos al día, ya tu sabes...este es el día bueno.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Hoy, en cambio, San Pedro de Manacorí  y muchas horas de Gua-gua para llegar a un sitio donde la gente no anda, se mueve en  motoconcho. &lt;/div&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/Sw8qu0EgBdI/AAAAAAAAAAU/pckhcR8r9Cg/s320/IMG_0014.JPG" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408588661235123666" /&gt;&lt;div&gt;Al ver la industrializada ciudad hemos decidido volver en la dirección que veníamos para ir a Guayacanes, una playa entre Bocachica y Juan Dolio, sin más. Hemos tomado un poco el sol y de vuelta a la capital para comer. Lo malo ha sido eso, la vuelta, más de dos horas en Gua-gua. No avanzábamos. Cada 15 metros se paraba a recoger o dejar gente así que un trayecto que tenía que haber durado 40 minutos, ha durado hora y media. Al llegar, ducha y comida criolla en un típico restaurante local.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-3036555772121347000?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/3036555772121347000/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/una-de-cal-y-otra-de-arena.html#comment-form' title='13 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/3036555772121347000'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/3036555772121347000'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/una-de-cal-y-otra-de-arena.html' title='una de cal y otra de arena'/><author><name>leire</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11110303314386560740</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_1g59SxBiZXY/Sw8quhW5thI/AAAAAAAAAAM/FodqMJDY4zI/s72-c/IMG_0010.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>13</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-3796836216238901006</id><published>2009-11-25T20:53:00.000-08:00</published><updated>2009-11-25T20:53:59.466-08:00</updated><title type='text'>Son, merengue, bachata, bolero, mambo cha-cha-cha...</title><content type='html'>&lt;span id="goog_1259195625244"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="goog_1259195625245"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/"&gt;&lt;/a&gt;El diumenge vam assistir a un concert de música tradicional de la República Dominicana: son, merengue, son, mambos, boleros, bachatas... La veritat és que l'espectacle va valdre molt molt la pena, uns abueletes tocant i cantant classics del país i molta gent ballant, potser a la que hi anem 20 vegades començarem a moure la cadera de fusta.&lt;br /&gt;Es veu que inicialment eren tres cantants que tocàven rollo playback en una terrasseta d'un bar amb un cd, i un parell d'anys després han acabat muntant un mega escenari, amb grup de músics improvisat i més de 1000 persones de públic. Es troben cada diumenge just al costat de l'hostal on estem i sempre porten invitats de diferents estils a cantar amb ells.&lt;br /&gt;Entre els hits, una cançó que versionen els mateixos mo'horizons.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí la cantada per ells, que per cert es diuen Bondye:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/pURAemHCZ2A&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/pURAemHCZ2A&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;I aquí la versió dels mohorizons:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/KHcX7QTm9WU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/KHcX7QTm9WU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"&gt;&lt;span style="font-size: 10px; white-space: pre;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-3796836216238901006?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/3796836216238901006/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/son-merengue-bachata-bolero-mambo-cha.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/3796836216238901006'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/3796836216238901006'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/son-merengue-bachata-bolero-mambo-cha.html' title='Son, merengue, bachata, bolero, mambo cha-cha-cha...'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-4460101282496015744</id><published>2009-11-24T13:08:00.000-08:00</published><updated>2009-11-24T13:08:58.171-08:00</updated><title type='text'>Gazcue, plaza de las culturas y Palacio de las bellas artes</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwxI1g52FnI/AAAAAAAAAno/TREkhnWpojI/s1600/IMG_0062.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwxI1g52FnI/AAAAAAAAAno/TREkhnWpojI/s200/IMG_0062.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;El ensanche de la zona colonial es el Gazcue, un barrio de casas bajas donde se acomodó Trujillo y su familia. Los estilos arquitectonicos se mezclan y convierten el paseo en un museo al aire libre. Estilo colonial, art deco, barroco... cada casa define el estilo de vida de su propietario. Aunque la mitad esten a punto de caerse y llenas de ocupas, las demas presentan un buen aspecto y le dan al barrio un toque interesante. Siguiendo una de las calles principales se llega a la&amp;nbsp;Plaza de la Cultura, una gran zona ajardinada con tres museos, el teatro nacional, la biblioteca nacional y la cinemateca. La cinemateca esta cerrrada pero Marta nos ha contado que tiene un programa de proyecciones muy interesantes, así que decidimos que volveremos en otra ocasion. El calor amenaza con fundirnos la suela de las chanclas y decidimos quedarnos a la sombra en el parque y ver un mercado de jovenes disenadores locales.&lt;br /&gt;Tras un descanso tomamos la avenida Maximo Gomez hasta llegar al Palacio de las Bellas Artes y hacer una visita al edifico que alberga una exposicion de Urena Rib con pinturas Orgánicas. El edificio parece un capitolio en pequeño, un guía nos informa que esa tenía que haber sido la residencia del presidente y que al final, por su proximidad al mar, la abandonó.&lt;br /&gt;Decidimos volver para comer y descansar, pues por la noche nos han invitado, inaki, a cenar en su casa en la parte nueva de la ciudad. Un loft de 315 metros cuadrados con vistas a la ciudad, con pocos muebles, mas de 400 discos de vinilo y una cena a base de gazpacho y lomo al horno. 100 x 100 dominicano vamos. Inaki es vasco asi que nos deleita con una comida digna de la más preciada sociedad gastronómica donostiarra. La pena fue havernos dejado la camara y no poder immortalizar el sito y las vistas. Es majo asi que esperemos que nos vuelva a invitar y pogamos echar unas fotos.&lt;br /&gt;De vuelta, al hotel, y una charla en la terraza con Tobias, el hostal es como una gran familia, donde al final te enteras de los chismes de todo el vecindario.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-4460101282496015744?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/4460101282496015744/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/gazcue-plaza-de-las-culturas-y-palacio.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/4460101282496015744'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/4460101282496015744'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/gazcue-plaza-de-las-culturas-y-palacio.html' title='Gazcue, plaza de las culturas y Palacio de las bellas artes'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwxI1g52FnI/AAAAAAAAAno/TREkhnWpojI/s72-c/IMG_0062.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-6532746740881916924</id><published>2009-11-21T14:57:00.001-08:00</published><updated>2009-11-21T14:57:25.124-08:00</updated><title type='text'>Excursió a Boca Chica</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtBl_B8UI/AAAAAAAAAnY/mpDOAqCIi2w/s1600/colonial.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtBl_B8UI/AAAAAAAAAnY/mpDOAqCIi2w/s200/colonial.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;La guía ja avisava, Boca Chica no és la platja més bonica ni la més tranquila de la República Dominicana. Pero valia la pena anar-hi per agafar una mica de color i conèixer el funcionament dels busos públics. A més a més hem d'escobert una part del país on la meitat de les coses estan en venta i l'altre mig en runes.&lt;br /&gt;Després de l'esmorzar de rigor a l'hostal, hem agafat direcció al bus que ens ha portat directament a Boca Chica. La rebuda ha sigut una mica agobiant amb tot de locals oferin-te serveis de tumbones, menjar i més. Al final &amp;nbsp;hem obtat per posar-nos sota una palmera, la calor és sofocant, i esperar que no vingués massa gent a oferir-nos els seus serveis: massax, minicuri, pidicuri, coco, fruita... Entre mig de la marabunta de bars i restaurants hem &amp;nbsp;trobat un italià que oferia una carta d'amanides que combinada amb un mix de fruites naturals ens ha omplert l'estòmac. Després hem fet al lagarto en unes amaques al costat de l'aigua.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtyWjyb0I/AAAAAAAAAng/KC5X5abXT8M/s1600/playa.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtyWjyb0I/AAAAAAAAAng/KC5X5abXT8M/s200/playa.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Quan s'ha començat a tapar, hem plegat veles; portem dos dies que al vespre ha plogut i no ens venia de gust mullar-nos. Hem tornat a l'hotel tot passejant per la zona colonial mejant plàtan fregit i recordant la nit anterior: riure sense parar amb amics del Tobías i altres allotjats a l'hostal. Jesús un valencià que busca pis per comprar per la zona i quedar-se a viure-hi i que estava de lo més salat, en Masiel y la Marcel (aquí aquets noms sembla que hagin intercanviat el gènere), una parella de dominicans que ens van explicar que aviat es casaran, en Juan el barman de l'hostal que no va parar de servir rons amb cola y altres amics del Tobías y la Marta. Es veu que celebràvem la instal·lació dels llums de nadal al carrer, unes guirnaldes fetes amb quatre cables mals conectats i bombetes de diferents intensitats i colors. Després de dos intents i dues apagades de llum de la casa del veí, la cosa va funcionar i va ser l'excusa perfecte per engegar la màquina del ron.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-6532746740881916924?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/6532746740881916924/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/excursio-boca-chica.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6532746740881916924'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6532746740881916924'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/excursio-boca-chica.html' title='Excursió a Boca Chica'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtBl_B8UI/AAAAAAAAAnY/mpDOAqCIi2w/s72-c/colonial.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-510280386926269723</id><published>2009-11-21T14:57:00.000-08:00</published><updated>2009-11-21T15:04:29.959-08:00</updated><title type='text'>Excursión a Boca Chica</title><content type='html'>&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtBl_B8UI/AAAAAAAAAnY/mpDOAqCIi2w/s1600/colonial.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtBl_B8UI/AAAAAAAAAnY/mpDOAqCIi2w/s200/colonial.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;La guía ya avisaba, Boca Chica no es la playa mas bonita ni la mas tranquila de la República Dominicana. Pero valia la pena ir para pillar un poquito de color e ir pillandole el tranquillo a los&amp;nbsp;autobuses publicos. Ademas hemos descubierto gracias a ello una parte del pais donde la mitad de las cosas estan a la venta y la otra mitad en ruinas.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Después del desayuno de rigor en el hostal, hemos cogido el bus que nos ha llevado directamente a Boca Chica. El recibimiento ha sido un poco agobiante lleno de locales ofreciendote todo tipo de servicios de amacas, comida y mas. Al final hemos decidido tumbarnos debajo una palmera, el calor es sofocante, y esperar que no viniera demasiada gente a ofrecernos de todo: massax, minicuri, pidicuri, coco, fruta... Entre la marabunta de bares y restaurantes hemos encontrado un italiano que ofrecia una carta de ensaladas que combinada con un mix de frutas naturales nos ha llenado el estomago. Después hemos hecho "el lagarto" en unes amacas a orillas del Caribe.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtyWjyb0I/AAAAAAAAAng/KC5X5abXT8M/s1600/playa.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtyWjyb0I/AAAAAAAAAng/KC5X5abXT8M/s200/playa.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Cuando se ha empezado a tapar el cielo, hemos recogido y de vuelta a santo domingo; llevamos dos dies que al atardecer se ha puesto a llover y no nos apetecia mojarnos. Hemos vuelto al hotel paseando por la zona colonial comiendo tostones y recordando la noche anterior: risas y maas risas con otros huespedes del hostal, amigos de Tobías y Juan. Jesús, el valenciano que busca un piso para comprar por la zona para quedarse a vivir y que estaba de lo más animado,&amp;nbsp;Masiel y Marcel (aquí estos nombres parece que hayan cambiado de género),&amp;nbsp;una pareja de dominicanos que se van a cadar pronto, Juan el barman del 'hostal que no paró de servir rones con cola; así como más gente que se unió a la mesa. Celebrávamos la instalación de las luces de navidad en la calle, cuatro cables mal conectados a bombillas de diferentes color e intensidad que hicieron saltar los fusibles en más de dos ocasiones en la casa de al lado. Cuando al final funcionaron, fue la excusa perfecta &amp;nbsp;para arrancar la máquina de los rones.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-510280386926269723?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/510280386926269723/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/excursion-boca-chica.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/510280386926269723'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/510280386926269723'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/excursion-boca-chica.html' title='Excursión a Boca Chica'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwhtBl_B8UI/AAAAAAAAAnY/mpDOAqCIi2w/s72-c/colonial.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-7888192363969725892</id><published>2009-11-19T15:53:00.000-08:00</published><updated>2009-11-19T15:53:02.732-08:00</updated><title type='text'>Finalmente estamos aquí</title><content type='html'>&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRowkFTxBI/AAAAAAAAAmw/OCwzf-OfvSc/s1600/IMG_0028.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRowkFTxBI/AAAAAAAAAmw/OCwzf-OfvSc/s200/IMG_0028.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Finalmente estamos aquí, por lo menos así nos recibía la marca de cerveza más bebida en la isla, Presidente, al llegar ayer por la noche a Santo Domingo, República Dominicana. Este "finalmente" es una buena manera de resumir nuestro camino hasta aquí. Después de un largo camino y unos 15 días sin parar, después de varias despedidas con la mudanza de por medio, y 8 horas de vuelo con chillidos y gente sin&amp;nbsp;parar de moverse, llegamos a la capital, lloviendo como no lo hacía en muchos años. Marta, Tobias y Noa ya nos esperaban para llevarnos a su hostal. Un pequeño trayecto en coche a través de una autovía de tres carriles, donde se adelantaba por todos lados menos por la izquierda, hicimos escala en casa de Marta para dejar sus cosas y después hacia la habitación. Una amplia y&amp;nbsp;acogedora&amp;nbsp;habitación&amp;nbsp;con baño y cama confortable. El tiempo justo para lavarnos y a cenar al PAYAN, un sitio típico donde se come una especie de pan de pita con tomate, queso y carne, acompañado de un buenísimo jugo de fruta natural. Se ve que lo de los jugos aquí funciona como el agua.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRqQktK-VI/AAAAAAAAAm4/_snTn7hjXQs/s1600/IMG_0031.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRqQktK-VI/AAAAAAAAAm4/_snTn7hjXQs/s200/IMG_0031.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Total que ya estamos liados con el día a día del sitio pero con la impresión de que estamos totalmente fuera de lugar todavía. Así que se nos caen los ojos y dormimos hasta una hora que nos parece tardíssima, las 2 hora española, que más o menos significa las 8 de la mañana hora local, totalmente pronto. Supongo que a esto se le llama jet lag.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;El desayuno nos ha dado la dosis de energía que buscábamos gracias al zumo de lechosa y Tobias a nuestro lado nos iba poniendo al día de como movernos por la ciudad y de sus proyectos de futuro.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Luego nos ha llevado por la zona colonial y a ver un apartamento para ver si lo cogemos. En el hostal estamos muy a gusto pero no tiene cocina ni espacio propio y al final resultaría demasiado caro.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;La zona colonial está llena de edificios geniales, a medio destruir y con muchas posibilidades, llena de negocios y de taxis buscando al turista de turno.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Mañana tenimos previsto ir a Boca Chica, la playa más cercana a la capital.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRrqI4S9_I/AAAAAAAAAnA/krF2t_cfAD0/s1600/IMG_0041.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRrqI4S9_I/AAAAAAAAAnA/krF2t_cfAD0/s200/IMG_0041.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Pero el plan es que no hay plan, y en este&amp;nbsp;país&amp;nbsp;todavía&amp;nbsp;más. Estamos un poquito &amp;nbsp;empanados todavia, parece que estemos vivendo en un sueño, digo yo que conforme vayan pasando los días iremos aterrizando mentalmente. Las ensación que tenemos es que tenemos todo un mundo de posibilidades por delante, y poco&amp;nbsp;a poco se irán concretando. Os echamos de menos mucho a todos.besotes&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-7888192363969725892?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/7888192363969725892/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/finalmente-estamos-aqui.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/7888192363969725892'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/7888192363969725892'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/finalmente-estamos-aqui.html' title='Finalmente estamos aquí'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRowkFTxBI/AAAAAAAAAmw/OCwzf-OfvSc/s72-c/IMG_0028.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-8819333730360116136</id><published>2009-11-18T13:56:00.000-08:00</published><updated>2009-11-18T13:56:06.661-08:00</updated><title type='text'>Finally we are here!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRowkFTxBI/AAAAAAAAAmw/OCwzf-OfvSc/s1600/IMG_0028.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRowkFTxBI/AAAAAAAAAmw/OCwzf-OfvSc/s200/IMG_0028.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRrqI4S9_I/AAAAAAAAAnA/krF2t_cfAD0/s1600/IMG_0041.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRrqI4S9_I/AAAAAAAAAnA/krF2t_cfAD0/s200/IMG_0041.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;Finalment som aquí, almenys així ens rebia la marca de cervesa més beguda de l'illa, Presidente, al arribar ahir al vespre a Santo Domingo, República Dominicana. Aquest "finalment" és una bona manera de resumir el nostre camí fins aquí. Després d'un llarg &amp;nbsp;camí i d'uns quinze dies d'anar de bòlit, després de varies despedides amb mudança pel mig, i 8 hores de vol amb tot de crits i gent sense parar un moment, arribem a la capital, plovent com es veu que feia temps que no ho feia. La Marta, en Tobias y la Noa ja ens esperàven por portar-nos al seu hostal. Un petit trajecte en cotxe a través d'una autovia de tres carrils, on s'adelantava per tot arreu menys per l'esquerra, vam fer escala a casa la Marta per deixar les seves coses i després cap a l'habitació. Una amplia i acollidora habitació amb bany i llit còmode. El temps just per rentar-nos i a sopar al PAYAN, un lloc típic on es menja una especie de pita amb tomaquet, formatge i algun tipus de carn, tot acompanyat d'un brutal suc natural de meló. Es veu que lo dels sucs aquí va com l'aigua.&lt;br /&gt;Total que ja estem liats al dia a dia del lloc pero amb la impressió de que estem totalment fora de lloc encara. Així que ens cauen els ulls i dormim fins una hora que ens sembla tardíssim, les 2 hora espayola, que vol dir més o menys les 8 del matí hora local, totalment aviat. Suposo que d'això s'en diu jet lag.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRqQktK-VI/AAAAAAAAAm4/_snTn7hjXQs/s1600/IMG_0031.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRqQktK-VI/AAAAAAAAAm4/_snTn7hjXQs/s200/IMG_0031.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;L'esmorzar ens ha donat la dosi d'energia que buscàvem gràcies al suc de lechosa i Tobias ens ha posat al dia de com mouren's per la ciutat i també ens ha explicat els seus projectes, poc a poc anirem explicant-ho.&lt;br /&gt;També ens ha portat per la zona colonial i a veure un apartament per veure si el pillem. A l'hostal estem molt bé però no hi ha cuina ni espai propi i al final resultaria massa car.&lt;br /&gt;La zona colonial està plena d'edificis genials, a mig derruir i amb moltes possibilitats, plena de petits negocis i de taxis buscant el turista de torn.&lt;br /&gt;Demà tenim previst anar a Boca Chica, la platja més propera a la capital. Pero el plan es que no hay plan, y en este&amp;nbsp;país&amp;nbsp;todavía&amp;nbsp;más. Estamos un poquito &amp;nbsp;empanados todavia, parece que estemos vivendo en un sueño, digo yo que conforme vayan pasando los días iremos aterrizando mentalmente. Las ensación que tenemos es que tenemos todo un mundo de posibilidades por delante, y poco a poco se irán concretando. Os echamos de menos mucho a todos.besotes&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-8819333730360116136?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/8819333730360116136/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/finally-we-are-here.html#comment-form' title='5 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8819333730360116136'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8819333730360116136'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/finally-we-are-here.html' title='Finally we are here!'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SwRowkFTxBI/AAAAAAAAAmw/OCwzf-OfvSc/s72-c/IMG_0028.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-6352643869902262020</id><published>2009-11-06T11:06:00.000-08:00</published><updated>2009-11-06T11:24:37.712-08:00</updated><title type='text'>Despedida en el Portia</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Castañada a las emociones&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llevábamos muchos días despidiendonos de la gente, cena aqui, comida allá, una última reunión de Perejils,... y tanta caja para vaciar el piso nos tenía absorvidos. Para hacer tiempo para ir de castañada al mas de Antón, quedamos con Tere para tomar unas cañas. Sandra también se apuntó y nos echo una mano mientras acababamos las cajas en el piso, según ella se aburría en casa y quería ayudarnos con lo nuestro. Total que, sin saber cómo, nos fuimos hacía el Portia y  nada más entrar descubrimos un tinglado montado en el bar con proyector y todo; la cosa ya no empezaba a cuadrar. Que quién pincha hoy aqui, que anda, habéis puesto un proyector, que qué es este tinglado,...y por el fondo de la barra empiezan a aparecer pequeñas cabecitas de gente conocida: Carles, Tere, Miquel (que se suponía estaba en una despedida de un compañero de trabajo), Sandra, Pau, Arnau, Gerard, Noemí, Ester, Dídac, Montse, Mariona, Anton, Vero,  Jaia, Agnes,  Sarai, Núria, Aguadé, Laia,  Pallejà,  Sònia, Queixalos, Nye,  Joan Dalmau,  Jero, Eila, Oski,  Ricard, Núria,  Joana,  Jandro, Alvar, Meritxell y muchos más que seguro que nos dejamos y muchos otros que no pudieron venir pero que estuvieron presentes a través de las fotos que iban pasando por el proyector.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SvRsyLQ9IPI/AAAAAAAAAmg/FwjrRyHrKZE/s1600-h/despedida1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SvRsyLQ9IPI/AAAAAAAAAmg/FwjrRyHrKZE/s400/despedida1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5401061462397231346" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Fue una despedida genial, con chupitos, regalos, buena musica, buena compañia, y en un sitio muy agradable y que para nosotros ha sido y será nuestra segunda casa: el Portia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A todos queremos daros las gracias por vuestro apoyo y por esta magnífica fiesta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este blog está dedicado a todos vosotros, que os queremos y os llevamos con nosotros.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-6352643869902262020?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/6352643869902262020/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/despedida-en-el-portia.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6352643869902262020'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6352643869902262020'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/despedida-en-el-portia.html' title='Despedida en el Portia'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SvRsyLQ9IPI/AAAAAAAAAmg/FwjrRyHrKZE/s72-c/despedida1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-8509621307851910294</id><published>2009-11-03T00:17:00.000-08:00</published><updated>2009-11-06T11:35:55.473-08:00</updated><title type='text'>Despedida al Portia</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Castanyada a les emocions&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Portàvem molts dies despedint-nos de la gent, sopar aquí, dinar allà, una última reunió de Perejils... i el caixa a caixa per buidar el pis ens havia absorbit.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SvRsyLQ9IPI/AAAAAAAAAmg/FwjrRyHrKZE/s1600-h/despedida1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5401061462397231346" src="http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SvRsyLQ9IPI/AAAAAAAAAmg/FwjrRyHrKZE/s200/despedida1.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /&gt;&lt;/a&gt;Tot fent temps per anar a la castanyada al mas de l'Anton, haviem quedat amb la Tere per anar a fer unes cerveses. La Sandra també es va apuntar i ens va donar un cop de mà mentre acabàvem amb el pis, segons ella s'aborria a casa i volia donar un cop de mà a lo nostre. Total que no sabem com vam fer cap al Portia i només entrar ens trobem un tinglado al bar amb videoprojector i tot; i la cosa ja no començava a quadrar. Que qui punxa avui, que què passa amb el projector, que què és aquest tinglado... i pel fons de la barra comencen a aparèixer petits caps coneguts: el Carles, la Tere, el Miquel (que se suposava que estava despedint a un company seu de feina), la Sandra, el Pau, l'Arnau, el Gerard, la Noemí, l'Ester, el Dídac, la Montse, la Mariona, l'Anton, la Vero, el Jaia, l'Agnes, la Sarai, la Núria, l'Aguadé, la Laia, el Pallejà, la Sònia, lo Quixalos, el Nye,  el Joan Dalmau, l'Àlvar, el Jero, l'Eila, l'Oski, el Ricard, la Núria, la Joana, el Jandro i molts més que segur que ens deixem i molts d'altres que no van poder venir però que van estar presents a través de les fotos que anaven passant pel projector.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va ser una despedida genial, amb bona companyia, regals, xupitos, bona música i en un lloc molt agradable i que per a nosaltres ha sigut i serà la nostra segona casa: el Portia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A tots només volem donar-vos les gràcies pel vostre recolzament i per aquesta magnífica festa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest blog va dedicat a tots vosaltres, que us estimem molt i us portarem molt endins.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-8509621307851910294?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/8509621307851910294/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/despedida-al-portia.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8509621307851910294'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/8509621307851910294'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/despedida-al-portia.html' title='Despedida al Portia'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_pO__ANCh8G0/SvRsyLQ9IPI/AAAAAAAAAmg/FwjrRyHrKZE/s72-c/despedida1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5925104823844895456.post-6584675646118119153</id><published>2009-11-01T14:05:00.000-08:00</published><updated>2009-11-06T10:26:06.209-08:00</updated><title type='text'>Pinya Colada Adventure 09</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'trebuchet ms';"&gt;Dues cullerades de ganes, un rajolí de curiositat, un polsí d'enginy, un terròs d'energia, una part de Jaume, una part de Leire... i remenar amb molt d'amor. Bon viatge!&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'trebuchet ms';"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'trebuchet ms';"&gt;Dos cucharadas de ganas, un chorrito de curiosidad, una pizca de ingenio, un terrón de energía, una parte de Jaume, una parte de Leire... y revolver con mucho amor. Buen viaje!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5925104823844895456-6584675646118119153?l=pinyacolada.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://pinyacolada.blogspot.com/feeds/6584675646118119153/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/pinya-colada-adventure-09.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6584675646118119153'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5925104823844895456/posts/default/6584675646118119153'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://pinyacolada.blogspot.com/2009/11/pinya-colada-adventure-09.html' title='Pinya Colada Adventure 09'/><author><name>Jaume</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry></feed>
